DRETS DE NOVA CIUTADANIA

1- Presentación

Els ciutadans procedents de la immigració a casa nostra són, avui per avui, molt més que una realitat. És per això que els processos migratoris s’han convertit en un dels factors fonamentals que incideixen en el procés de transformació social, política i cultural de la nostra societat. Sovint hi ha una tendència a anomenar immigrants totes les persones arribades des d’un altre país, encara que portin entre nosaltres 10, 15 o 20 anys. Si bé és cert que es fa un procés migratori fins arribar a casa nostra, un cop estan al nostre país, gaudeixen dels seus papers, han agrupat o no la seva família, amb els seus fills a l’escola, etc... hauríem de deixar de considerar-los immigrants i passar a donar-los el tractament de ciutadans. Els nouvinguts i aquells que porten ja més temps, són els veïns dels nostres barris i municipis independentment del seu origen cultural o religiós.

És evident, per tant, que és molt important desenvolupar polítiques ’acollida per les persones que acaben d’arribar, però és igualment necessari fer un esforç perquè aquestes persones deixin de ser “els immigrants” i passin a rebre el tractament de ciutadans amb drets i deures en igualtat d’oportunitats i sense cap discriminació amb els autòctons.

En aquest sentit, les polítiques d’acomodació són polítiques de gestió dels procés de canvi social generat per l’arribada de noves persones i per tant qualsevol integració o adaptació ha de ser bidireccional. Els ciutadans i la societat d’acollida han de fer un esforç mutu de diàleg i convivència, la qual cosa vol dir que els drets i els deures han de ser comuns. El millor camí per aconseguir-ho és desenvolupar el concepte de ciutadania, ciutadans i ciutadanes amb drets i deures que comparteixen un espai i uns interessos comuns. És així com s’aconsegueix un sentiment de pertinença al país on es viu. Hem de construir i estimar els nostres barris entre tots, els que ja hi som i els que arriben de nou, tot el que forma part del nostre poble, municipi o ciutat (l’escola, els parcs, el carrer, els centres cívics, els casals de joves, les dones, la gent gran, les associacions de veïns, les esglésies, les mesquites, etc...) hauria de ser considerat com a patrimoni de tots i totes els ciutadans i ciutadanes que hi viuen. En aquest sentit queda molta feina per fer a Catalunya, a Espanya i a Europa, ja que molts ciutadans provinents de la immigració o autòctons consideren que hi ha coses que formen part de l’altre i sobre les que no cal parlar-ne ni participar-hi. És per això que el nostre model utilitzat com la via catalana d’integració ha de ser la Interculturalitat, que és l’assignatura pendent a Catalunya, és a dir, diverses cultures, però interrelacionades, enfront del multiculturalisme que defensa cultures aïllades, un model que no hauríem d’adoptar.

2- Situació actual

A Espanya, l’accés a la ciutadania es fa a través de la nacionalitat. En línies generals, per a la seva obtenció, són necessaris 10 anys de residència ininterrompuda, a excepció d’alguns països llatinoamericans, Filipines, etc.. en els quals amb 2 anys de residència ja es pot aconseguir la nacionalitat.

La Constitució Espanyola en l’article 13.2 indica que els ciutadans no espanyols només tindran dret de sufragi actiu i passiu quan ho estableixin els tractats o la Llei, atenent a criteris de reciprocitat (que els ciutadans espanyols ho puguin fer en el país d’origen dels immigrants). Sembla lògica doncs, la necessitat de modificar-la, atès que no existeixen convenis de reciprocitat amb la immensa majoria de països dels quals procedeix la immigració resident a Espanya.

Evidentment l’actual Llei d’Estrangeria, en l’article 6.1 segueix la mateixa línia. L'única participació possible és la que indica l’article 6.2: “Els estrangers residents, empadronats en un municipi, tenen tots els drets establerts per tal concepte en la legislació de bases de règim local, poden ser escoltat en els assumptes que els afectin d’acord amb el que disposin els reglaments d’aplicació”

El Parlament Europeu , el Consell Econòmic i Social Europeu i el Comité de les Regions s’han pronunciat diverses vegades a favor del dret a vot dels immigrants que resideixen en els Estats Membres de la UE. A iniciativa de la Comissió Europea es va publicar el 10 de Novembre de 2004 el primer “Manual Europeo de Integración de Inmigrantes” en el que es recomana als Estats Membres que concedeixin els immigrants legals el dret a vot -al menys en les eleccions municipals- i que els hi facilitin la nacionalitat per promoure la seva integració, així com l’establiment d’estructures consultives.

La Constitució Europea parla de la importància de la integració dels immigrants i del reconeixement dels seus drets. Tot i que no la poden votar, saben reconèixer que és el millor model de democràcia i de defensa dels Drets Humans Universals que tenim avui al món, però demanen a la vegada que es treballi pel reconeixement del Dret a Vot, perquè acabin essent ciutadans europeus de ple dret.

El dictamen del Comité Europeu i Social del 2003 sobre la incorporació a la ciutadania de la Unió Europea remarca que “fan falta polítiques públiques i actituds socials integradores per aconseguir que Europa sigui una bona terra d’acollida, una societat inclusiva, plural i intercultural. Integrar adequadament els residents actuals i futurs, que procedeixen de tercers països, constitueix un objectiu estratègic per als europeus.”

La Constitució Europea fixa els principis directors d’una Política Comuna en matèria d'immigració, cosa que no és així en els actuals tractats. Així mateix, el text de la Constitució ens diu que la Unió adoptarà mesures per donar suport als esforços dels Estats membres en matèria d¡integració dels ciutadans de tercers països. Per tant, la ciutadania europea -o ciutadania cívica- ha de constituir el centre del projecte europeu, atès que suposa l’expressió jurídica més acabada de la voluntat de la Unió Europea de fer real i efectiu, de forma progressiva i creixent, el dret indivisible i universal de la igualtat de totes les persones davant la llei.

La incorporació de la Carta dels drets fonamentals en la Constitució europea és un gran avenç per a tots els ciutadans que resideixen en la Unió en allò que fa referència al respecte dels Drets Humans inclosos sens dubte els drets nacionals de tercers països.

3- Propostes o accions concretes

És en aquest context que es fa necessari treballar pels drets de la nova ciutadania. S’han de donar els drets bàsics perquè es puguin demanar els deures com a tot ciutadà. La immigració, tant de primera generació com dels seus fills, no necessita privilegis ni paternalismes sinó reconeixement de drets i deures, d’igualtat d’oportunitats amb els autòctons.

Un dels passos importants a donar en les nostres ciutats és començar a considerar com a dret fonamental de ciutadania la participació política, el dret al sufragi actiu i passiu encara que només sigui a les eleccions municipals com ja succeeix en altres països de la Unió Europea: Irlanda, Bèlgica, Suècia (també en les regionals), Dinamarca i Holanda.

Podem demanar als nous ciutadans que s’integrin en la nostra societat, però si no els deixem exercir el dret a vot, els hi estem dient que la seva integració en el municipi i la presa de les grans decisions té un límit, catalogant-los clarament com a ciutadans de segona categoria. Sens dubte, la participació política i la capacitat de decidir políticament sobre les qüestions que els afecten directament motiva l’interès pels problemes del conjunt de la societat.

Actualment hi ha mecanismes perquè les seves reclamacions siguin escoltades. El problema rau en què aquestes queden sense resoldre en molts casos durant anys, engrandint així la separació entre l’Ajuntament, la societat autòctona i els nous ciutadans. També existeix la utilització política per part d’alguns partits polítics -com va succeir en les darreres eleccions municipals-, amb total indefensió dels immigrants atès que no poden votar.

Per tant, sembla que és de sentit comú defensar el dret a vot en les eleccions municipals en el nou Estatut. Tot i que és competència estatal, el fet que quedés reflectit mostraria la voluntat del poble de Catalunya i de les seves institucions d’incorporar els nous catalans a la normalitat democràtica del país.

PER COMENÇAR

Aquestes només són algunes propostes concretes que podríem fer per millorar la situació pel que fa al drets de nova ciutadania. Ara et toca a tu: proposa’ns altres accions concretes que, des de Ciutadans pel Canvi, podem dur a terme. Durant la sisena Convenció decidirem, del total de propostes, quines posem en marxa. Moltes gràcies.

Tornar a l'índex de documents