DRET A LA PARTICIPACIÓ

1- Presentació

La democràcia de ciutadans i ciutadanes, que permet el vot de dones i homes per a prendre les decisions que afecten a tots, així com per a dotar-se dels representants que volen que els governin, representa, ara com ara, la forma més perfecta d'organitzar-nos que ens hem donat els humans. Els grecs ja ho van intentar però només per a “homes lliures”, no hi comptaven ni els esclaus i les esclaves, ni tampoc les dones -per molt aristòcrates que fossin. Malgrat que la Revolució Francesa va voler defensar els principis de llibertat, igualtat i fraternitat, i que dones i homes van anar a prendre la Bastilla , al final els drets de ciutadania plena, i la possibilitat d’anar a votar, només va ser per als homes. Van ser necessaris 100 anys més i la lluita de moltes sufragistes, escarnides per voler tenir iguals drets que els homes, per aconseguir la possibilitat que les dones poguessin votar en unes eleccions lliures.

De fet, el segle XX va veure créixer molts sistemes democràtics en què per primera vegada dones i homes van tenir categoria de ciutadania. El compromís cívic que es demanava als ciutadans i ciutadanes era només que votessin cada 4 o 5 anys. Tanmateix, aquest acte tan senzill ja va suposar un gran increment de les perspectives en la participació democràtica, tot i que no el podia realitzar qui no tenia drets de ciutadania, com la població emigrant. Preparar les eleccions, comunicar-se amb els electors, debatre sobre les necessitats de la població va suposar una nova forma de viure el compromís ciutadà. Encara era molt poca cosa. La majoria de gent no estava informada de quasi res, però aquest impuls i aquesta il·lusió es va tornar a viure durant la transició democràtica a Espanya.

Però el desengany provocat per la sensació de que per més que es voti no s’aconsegueixen canvis importants va planar i afavorir l’abstenció entre amples capes de la població, sobretot entre els joves. Es va començar a obrir un abisme entre els polítics i la ciutadania -com si fos possible viure deixant sols als que hem elegit perquè ho facin tot: gestió, lleis i fer complir les lleis. En un procés que alguns han anomenat de crisi de la democràcia, la desafecció o apatia política ha anat creixent en totes les democràcies consolidades del món. De fet, tornar a crear ponts entre la ciutadania i els polítics progressistes que volien la participació ciutadana i lluitar contra l'abstenció van ser alguns dels objectius pels quals va néixer el moviment cívico-polític Ciutadans pel Canvi.

2- Situació actual

D'acord amb els resultats de la cinquena Convenció de Ciutadans pel Canvi, celebrada el març de 2004, i analitzant el creixent interès de la ciutadania en la política, hem cregut necessari continuar la nostra feina centrant-nos en estimular la participació ciutadana, explorant nous camins i fent xarxa amb altres moviments que a Catalunya, a altres autonomies, i a la resta del món també treballen per la millora de la democràcia, i per la defensa dels Drets de Ciutadania.

Quin es el nou compromís cívic que volem promoure? Que la ciutadania conegui els seus drets i la seves responsabilitats i els pugui exercir amb llibertat i eficàcia. Aquests drets que es poden resumir en el DRET A SER INFORMATS de forma veraç, i el DRET A PRENDRE PART EN LES DECISIONS, obren un gran nombre d’àrees de treball i de debats, com el de poder ser informats i participar en el disseny de totes les Lleis autonòmiques i estatals.

La nostra prioritat és la defensa dels drets de ciutadania i la voluntat de participar amb les virtuts cíviques republicanes. La solidaritat, la prudència, la recerca de l’equitat i sobretot el respecte escrupolós a la dignitat de les persones, a les opinions, a les opcions sexuals i a les diferències, són totes elles virtuts que han d’inspirar una nova cultura cívico-política en la qual els ciutadans exerceixen de forma plena els seus drets i es conceben a sí mateixos com a part activa de la comunitat política. La nova ciutadania ha de col·laborar en l’anàlisi dels problemes que l’envolten, en la recerca de solucions que per força no poden ser simplistes perquè la realitat no ho és, i ha d’aprendre a plantejar-les als polítics que la representen. Per aquest motiu, l’educació cívica i política forma part essencial de qualsevol projecte com aquest.

Com diu Pere Saborit, al seu llibre Política de la alegria, la democràcia és “fràgil i és quelcom que mai està definitivament adquirit....es tracta d’una conquesta que hem de defensar constantment. El valor fonamental de la democràcia radica en ésser el sistema polític que està més d’acord en l’afirmació joiosa de l’existència (malgrat a vegades els seu caràcter incomprensible i les seves adversitats) o si es prefereix, a la fidelitat en l’oscil·lació del que és humà.”

Els ciutadans i ciutadanes han de col·laborar a aportar aquesta humanitat a la política amb oscil·lacions però amb empenta i frescor. Han de participar en els debats de les noves lleis i un cop aprovades han de col·laborar a fer-les complir i han de complir-les.

A) COM PODEM PARTICIPAR DES D’ARA MATEIX?

Un moviment ciutadà com el nostre no pot obviar les dificultats que comporta estimular la ciutadania per poder participar en la vida política i cívica de les ciutats i autonomies i, per tant, un primer punt de reflexió haurà de ser quins són els instruments que tenim per a participar deixant de banda les conteses electorals.

1- Mecanismes de participació en l’àmbit legislatiu a tots els nivells (europeu, estatal i autonòmic):
a) El dret a la Iniciativa Legislativa Popular
b) Reforma de les lleis electorals
c) Ús de les noves tecnologies: democràcia digital, votacions electròniques, etc.

2- Mecanismes de participació en l’àmbit executiu a tots els nivells:
a) Mecanismes de participació als ministeris del govern de l’Estat.
b) Mecanismes de participació a les conselleries de la Generalitat.
c) Mecanismes de participació als Ajuntaments, Consells Comarcals i Diputacions (pressupostos participatius, consells ciutadans, audiències públiques, etc.)

3- Mecanismes de Participació en àmbits sòcio-polítics no institucionals:
a) Moviments de veïns
b) Associacions secundàries
c) Sindicats
d) Escoles
e) Congregacions religioses

B) QUINS SÓN ELS ARGUMENTS QUE ES RESISTEIXEN A LA PARTICIPACIÓ EN LES DECISIONS POLÍTIQUES?

Aquests arguments -basats en un document de Joan Subirats (capítol II) del llibre coordinat per Joan Font, esmentat a la bibliografia- haurien de ser contrarestats en el debat de les plataformes ciutadanes.

1- La participació augmenta la lentitud en la presa de decisions.
2- La participació augmenta els costos de la presa de decisions.
3- La participació no incorpora valor afegit a les decisions.
4- La participació provoca un excés de particularismes.
5- La participació només té en compte el curt termini.
6- La participació erosiona institucions i partits.

Aquesta és un reflexió necessària si volem ser un moviment que estimuli la participació ciutadana, ja que si els desigs ciutadans fossin molt clars, i molta gent demostrés desigs i constància per la participació a tots els nivells de la política, seria molt difícil que les institucions i els governs es neguessin a la participació. Hi ha arguments crítics sobre els quals caldrà reflexionar:

1- Els ciutadans, de fet, no volen participar.
2- Els ciutadans, quan participen, ho fan de forma molt inconstant.
3- Els ciutadans que estan disposats a participar sempre són els mateixos.
4- Els ciutadans que es mobilitzen i pretenen participar, moltes vegades es representen només a ells mateixos i als seus interessos.
5- Els ciutadans que tenen interès a participar no sempre tenen la informació adequada o els coneixements tècnics suficients.
6- Quines raons podem donar per a incentivar la participació? Per què un ciutadà ha de participar políticament?

D) QUINES CONDICIONS DE FONS HAN DE CANVIAR?

Resulta evident, doncs, que una democràcia en què els ciutadans es responsabilitzin del seu comportament cívico-polític fent possible l’ideal d’autogovern democràtic, requereix una participació activa. I per més mecanismes que s’obrin de participació, només la voluntat de la ciutadania pot fer que les institucions democràtiques funcionin. Per tant, resulta pertinent reflexionar sobre quines condicions socials i culturals s’han de donar per a que la ciutadania participi activament i quines accions es poden prendre per a garantir aquestes condicions:

1- Com aconseguir que la ciutadania se senti motivada a participar políticament?
2- Com s’ha de fer pedagogia d’un comportament cívic i políticament actiu de la ciutadania? Quin és el paper de les escoles, les institucions, els partits polítics, les associacions civils...?
3- S’han de garantir algunes condicions sòcio-econòmiques d’una mínima igualtat com a condició prèvia d’una participació democràtica sana?
4- Es pot obligar a la ciutadania a participar o a estar informats dels assumptes públics?

3- Propostes o accions concretes

Entre les moltes propostes concretes que es poden dur a terme per a incentivar la participació ciutadana, apuntem les següents:

a) Promoure mecanismes de pedagogia de cultura política i educació cívica entre la ciutadania.
b) Aprofundir en la descentralització administrativa per districtes, especialment en el cas de les ciutats grans
c) Treballar per una millora de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP)
d) Promoure l’ús del referendum.
e) Impulsar l´ús de les noves tecnologies en els processos de participació: consultes electròniques i altres.
f) A nivell municipal cal seguir treballant per:

- Afavorir l’organització de consells ciutadans (un grup de ciutadans escollits a l’atzar deliberen respecte d’algunes decisions polítiques importants en l’àmbit municipal)
- Impulsar l’aplicació dels pressupostos participatius (diversos grups de ciutadans participen voluntàriament en la discussió dels pressupostos municipals)
- Afavorir la convocatòria d’audiències públiques (processos en els que l’alcalde o alcaldessa –abans de prendre una decisió- obren un període de consulta en el que les associacions civils interessades poden presentar propostes i alegacions)

PER COMENÇAR

Aquestes només són algunes propostes concretes que podríem fer per millorar la situació pel que fa al dret a la participació. Ara et toca a tu: proposa’ns altres accions concretes que, des de Ciutadans pel Canvi, podem dur a terme. Durant la sisena Convenció decidirem, del total de propostes, quines posem en marxa. Moltes gràcies.

Tornar a l'índex de documents