DRET A LA INFORMACIÓ

1- Presentació

Dins del capítol segon, la Constitució reconeix com a drets fonamentals i llibertats públiques els següents:

Article 20.1.a): A expressar i difondre lliurement els pensaments, les idees i les opinions mitjançant la paraula, l’escriptura o qualsevol altre mitjà de reproducció.

Article 20.1.d): A comunicar o a rebre lliurement informació veraç per qualsevol mitjà de difusió. La llei regularà el dret a la clàusula de consciència i al secret professional en l’exercici d’aquestes llibertats.

Article 20.3: La llei regularà l’organització i el control parlamentari dels mitjans de comunicació social que depenguin de l’Estat o de qualsevol entitat pública i garantirà l’accés a aquests mitjans dels grups socials i polítics significatius, respectant el pluralisme de la societat i de les diferents llengües d’Espanya.

En el moment de redactar-se la Constitució, el legislador estava influït pel paper que els periodistes i els mitjans de comunicació havien tingut en els darrers anys del franquisme i durant la transició. Va ser un paper preponderant. A més, les empreses d’aquell moment eren febles i el seu màxim interès era subsistir i consolidar-se. La professió periodística era preponderantment progressista i democràtica.

2- Situació actual

Avui, el panorama empresarial i de les redaccions ha canviat enormement. Les empreses són autèntics grups de pressió ideològics i imperis empresarials; i estan adscrites més o menys a corrents ideològico-polítics. Tenen, a més, molts interessos econòmics, no sempre transparents. Les redaccions són més febles i estan menys cohesionades. La revolució tecnològica ha afectat molt en diversos sentits. Hi ha una alta precarietat laboral i ha augmentat molt el nombre de periodistes “free lance”.

Algunes proves de l’interès de les grans corporacions pel control de la informació i, per extensió, del pensament, són:

Als EUA: la força cada cop més gran de la ultraconservadora cadena Fox –que ha comptat sempre amb els favors dels neocons;
A França: el potentíssim grup Dassault té ja el 100% del grup de mitjans de comunicació Socpresse –Le Figaro, L’Express, L’Expansion i fins a 70 publicacions més;
Al nostre país: Planeta controla dos diaris deficitaris i amb una ideologia nacionalista tan poc coincident com són l’Avui i La Razón.

La televisió, internet i, en general, la informació que arriba mitjançant les noves tecnologies s’han estès i són més difícilment controlables. Això pot tenir la virtut que el ciutadà tingui molta més quantitat d’informació i que aquesta li arribi des d’orígens molt més plurals, però té l’inconvenient que fa molt més difícil contrastar la veracitat de les informacions que arriben a la ciutadania. I, en algun sentit, ens fa a tots molt més susceptibles de caure en els paranys que ens puguin interposar algunes ments o corporacions “perverses”.

En definitiva, el ciutadà/consumidor ha quedat força desprotegit. Hi ha molta desproporció entre la capacitat d’influència dels grans mitjans i la capacitat de l’individu per decidir què passa. Pot fer front fins a cert punt a aquesta sensació de deriva consumint mitjans elaborats per empreses privades o entitats públiques que li mereixin confiança. Però també unint-se a col·lectius socials que actuïn com a grups de pressió ideològics i que reclamin quan i on convingui l’aplicació del dret a la informació i el respecte als codis ètics i deontològics.

3- Propostes o accions concretes

Des de Catalunya, hem de ser capaços de veure què podem fer per millorar aquesta situació. La nostra força com a ciutadans i ciutadanes és sempre limitada, però hi ha algunes possibilitats d’actuació. Per exemple:

a) Reclamar i propiciar una major formació de la ciutadania sobre els seus drets en aquest capítol. Contribuir a formar millor els educadors i educadores perquè puguin treballar aquesta matèria. Introduir crèdits i/o assignatures relacionats amb la informació i amb l’ús dels mitjans i les tecnologies de la comunicació.

b) Augmentar els mecanismes de control social sobre els mitjans.

c) Exercir el dret a denunciar davant del Consell de la Informació de Catalunya aquells casos en què es produeixin excessos o usos inadequats de la llibertat per part de periodistes o de mitjans de comunicació.

d) Enfortir les organitzacions de consumidors i usuaris. Actualment, les associacions de telespectadors són molt poc representatives i, en general, molt conservadores. I, malgrat tenir molt poques persones associades, reben molts diners de l’Administració (fet que, d’altra banda, no ha estat prou investigat. Hi ha persones que viuen d’això). CpC es podria plantejar, fins i tot, obrir un front en aquesta matèria de representació de les reaccions de la ciutadania davant dels mitjans.

e) Reclamar la immediata aprovació de la llei de l’audiovisual i de la nova llei de la CCRTV al Parlament de Catalunya.

f) Reclamar l’aprovació a nivell estatal d’un organisme de control independent com el Consell de l’Audiovisual de Catalunya.

g) Reclamar l’aprovació d’una nova llei de l’Ens públic RTVE, que en garanteixi la independència i el pluralisme.

PER COMENÇAR

Aquestes només són algunes propostes concretes que podríem fer per millorar la situació pel que fa al dret a la informació. Ara et toca a tu: proposa’ns altres accions concretes que, des de Ciutadans pel Canvi, podem dur a terme. Durant la sisena Convenció decidirem, del total de propostes, quines posem en marxa. Moltes gràcies.

Tornar a l'índex de documents