DISCURSOS D'OBERTURA I CLOENDA DE LA CONVENCIÓ

DISCURS DE CLOENDA
Josep M. Vallès, President de Ciutadans pel Canvi

Unes paraules per concloure aquesta trobada anual de Ciutadans. Començo per agrair novament l’esforç de tots els que l’han fet possible, com he fet ja en la intervenció inicial. Però vull reiterar-ho i fer-ho extensiu a tots els participants, socis i no socis de Ciutadans que han volgut tenir part activa en la nostra trobada.

Vull agrair també la presència dels companys que representen al PSC, a ERC, a IC i a EU. Amb tots ells, formem una majoria de govern que s’ha compromès en un pla d’acció i que ha obert possibilitats de canvi per al país. Unes possibilitats de canvi, que no han de frustrar ni entorpir diferències que puguin sortir entre nosaltres. Unes diferències que hem de saber gestionar i administrar amb la mirada posada en el servei històric que podem prestar a la ciutadania del país, i no en cap mena de rendiments a curt termini.

A què hem dedicat aquesta Convenció de Berga?

Hem dedicat aquesta Convenció a drets de ciutadania. Deia aquest matí que drets i deures constitueixen el teixit de la convivència social. Aquesta convivència social es construeix dia a dia, no és un actiu adquirit per sempre. Sempre està risc, si no es para atenció al que passa entorn nostre.

Vivim en societats complexes, amb problemes antics que no s’han resolt, i amb problemes nous que no sabem com resoldre.

Hem viscut en aquests darrers mesos episodis molt significatius d’aquesta complexitat. Els vivim aquí i s’han viscut fora d’aquí. En aquestes incerteses, en aquesta complexitat, es desvetllen pors antigues i pors noves. Hi ha qui té interès en fomentar la sensació d’inseguretat, incrementar aquestes pors. Amb inconsciència, de vegades. Amb mala fe, d’altres. I aquests sentiments d’inseguretat i de por estimulen reaccions populistes, emocionals, que són caldo de cultiu de conductes i reaccions molt perilloses per a la convivència social.

Ciutadans pel Canvi entén que –en aquest context- afirmar el respecte als drets i a les obligacions de tots i cadascun dels membres de la comunitat és l’única resposta sòlida a la necessitat de seguretat, de cohesió i de progrés.

Davant de problemes i situacions com les que es viuen sovint en els nostres pobles i ciutats, no avançarem amb polítiques exclusivament repressives, que acaben convertint l’afany de protegir els drets propis en una crida a la venjança col.lectiva. Tampoc no avançarem amb actuacions que qüestionen sistemàticament tota mena d’intervenció institucional, sigui la municipal, la policial o la judicial. Perquè sense un respecte bàsic a aquesta intervenció institucional, no assegurem el mínim de convivència democràtica al que estem obligats en una societat del segle XXI.

Els drets de ciutadania són el fonament de la convivència democràtica, tal com hem debatut avui. Ens hem dedicat de manera particular a examinar les possibilitats de la participació activa dels ciutadans, dels condicionants i la responsabilitat dels que comuniquen i informen des dels mitjans de comunicació, de les relacions personals i col.lectives en societats com la nostra on la diversitat d’origen i cultural anirà en augment.

El nostre debat d’avui ha de reforçar el compromís de Ciutadans pel Canvi en allò que és el seu origen i justificació original: la consciència de que no hi ha societat democràtica viva sense intervenció ciutadana. Sense corresponsabilització ciutadana, assumint drets i assumint obligacions. No ens conformem amb ser espectadors indiferents del que fan les institucions. Però tampoc volem ser espectadors repatanis, malhumorats, pessimistes –i per tant, conservadors- del que fan aquests institucions. Volem ser –en la mesura de les nostres possibilitats- elements actius d’una forma o d’una altra de la transformació de la nostra societat.

Quan teníem govern conservador, no ens van constituir en crítics sistemàtics del que feia. I vam intentar facilitar el canvi, aportant algunes iniciatives de relació amb la ciutadania que l’aproximessin, acostessin a les opcions de renovació que encapçala Maragall. Per això mateix, ara que tenim govern d’esquerres, no podem instal·lar-nos en un “contra Pujol, vivíem millor”.

Avui, per dir-ho en aquests termes populars, no vivim tan bé com desitgem. Però sabem que podem viure millor. Especialment i sobre tot, si posem la nostra contribució i el nostre estímul, com a ciutadans i ciutadanes, com a Ciutadans pel Canvi.

He recordat algun cop la frase que ens van dir uns companys d’una plataforma espanyola, amb una certa afinitat amb CpC, quan es referien al nou govern Zapatero. “Si avanzáis, os apoyamos. Si vaciláis, os empujamos. Si os detenéis, os echamos”. I aquest avançar, aquest empènyer no es fa amb estridències cridaneres, ni amb actituds derrotistes. Es fa amb propostes, amb col.laboracions actives. Amb iniciatives com les que s’han formulat avui aquí. I amb altres de semblants.

Aquest és el paper que creiem que li pertoca a Ciutadans pel Canvi, vinculat a una majoria de govern progressista, en col.laboració estable amb el PSC. Aquesta és la nostra obligació i aquest és el nostre compromís.

Intentem fer les nostres aportacions amb una fórmula ciutadana diferent de la més convencional. Oberts a l’experimentació i al canvi de la pròpia entitat. Sense creure que hem de durar per durar, sinó de durar mentre puguem prestar un servei al país. No ens hem de perdre en debats identitaris sobre la nostra pròpia naturalesa, perquè és una naturalesa canviant, ambigua, incòmoda per aquells que es conformen amb les fórmules conegudes. Però ja sabem el que aquestes fórmules donen de sí. I pensem que la nostra obligació és intentar de completar-les amb d’altres.

Des de la Convenció de Mollet, hem dut a terme el Pla d’Acció que allà vam aprovar. Ho hem fet amb persistència, gràcies a la dedicació de l’equip de l’oficina, a la contribució de totes les plataformes i a la dels seus integrants. Del procés de debat intern que conclourem en els propers mesos, després d’aquesta Convenció, en derivarem noves maneres d’actuar i de ser presents en l’escena social i política.

L’objectiu inicial de CpC ha estat –com sabeu i repetim sovint- un canvi en el contingut de determinades polítiques –especialment de les polítiques socials i de la qualitat democràtica- i d’un canvi en les formes de fer política en general. No és un programa de govern, ni de legislatura. Té un punt d’utopia que va més enllà d’aquests cicles temporals. I, per tant, requereix més temps, més energia que la que aporta una nova majoria o un nou Govern.

Nosaltres seguirem sumant la nostra contribució modesta a una feina, a una tasca d’horitzó llarg. Amb el que avui hem fet, penso honradament que haurem contribuït una vegada més a aquest esforç.