DISCURSOS D'OBERTURA I CLOENDA DE LA CONVENCIÓ

INTERVENCIÓ INICIAL
Josep M. Vallès, President de Ciutadans pel Canvi

Començo manifestant l’agraïment a l’Alcalde per les seves paraules d’acollida i per les facilitats per celebrar, aquí a Berga, la nostra VI Convenció. Però, sobre tot, volem expressar a l’Alcalde –com a representant de tots els berguedans- el nostre sentiment de simpatia i de condol pels moments difícils que ha passat aquesta ciutat. Estem segurs que aquests moments difícils podran ser superats ben aviat. Crec que hi ha en aquesta ciutat la disposició a la reflexió, l’esperit de diàleg i el respecte a la convivència necessaris per recuperar-se d’aquest moment tan dolorós i de les seves conseqüències immediates.

I, per això mateix, hem volgut que la nostra presència –com a Ciutadans pel Canvi, aquí, avui, una presència que ja teniem programada des de fa mesos-, sigui un signe més de normalitat, de recuperació de l’estat ordinari d’una societat com la berguedana, en la qual es produeixen tants actes i tantes iniciatives socials positives de tota classe.

Ciutadans pel Canvi és avui a Berga. En 6 anys, CpC s’ha fet present per tot el país. CpC no s’ha volgut tancar a Barcelona. En aquesta ronda pel país, hem estat presents en els darrers anys a Girona, Reus, Lleida, Tàrrega i Mollet.

Avui som a Berga i agraïm la seva hospitalitat. Especialment, agraïm –en nom de la Permanent- la feina feta per la plataforma del Berguedà i tots els seus membrces. També Gironella és molt present en aquesta Convenció, perquè de Gironella ha sortit la imatge, el cartell que identifica la nostra VI Convenció. Gràcies a tots els berguedans i berguedanes que han fet la seva aportació a aquest acte.

Què farem aquí a Berga? Els qui heu estat a les Convencions anteriors ja ho sabeu. Repetirem aquí l’exercici de diàleg i de debat obert que hem fet en altres oportunitats. Ho farem escoltant raons i arguments i arribant a conclusions entre tots per traduir-les en propostes polítiques per traslladar-les a les institucions.

Quin és l’assumpte principal de la Convenció de Berga? Aquest any el lema o rètol general de la Convenció és el de “drets de ciutadania”, una expressió recent que, en realitat, designa un concepte prou antic. El concepte antic –antic, però renovat, ampliat i actualitzat a través dels segles- de que cadascun de nosaltres –homes o dones, grans o infants, nascuts aquí o lluny d’aquí- no som individus aïllats. No vivim en illes desertes.

Som membres d’una comunitat, de la que formem part. D’aquesta comunitat no en podem prescindir –perquè l’espècie humana és una de les més desvalgudes de la natura des d’una perspectiva individual-. I perquè aquesta comunitat funcioni, faci la seva funció de suport als individus, cal que cadascun de nosaltres hi faci la seva contribució.

Com a membres d’aquesta comunitat, tenim drets i obligacions. Una comunitat de persones és un teixit de drets i obligacions. Si no és això, no tenim una comunitat: tenim una massa. Cadascun dels membres de la comunitat té drets i té obligacions. Cadascun de nosaltres té facultats i tenim deures. Els drets de ciutadania –dels que avui parlarem- porten sempre amb ells l’altra cara: la cara dels deures envers els altres, envers tota la comunitat.

És fàcil reivindicar els drets. És més difícil observar els deures. És més fàcil i engrescador participar en les decisions. Però de vegades, és més dur haver-les d’acceptar, perquè no sempre ens satisfan del tot.

Però això és el que fa una comunitat democràtica, que vol ser democràtica. Que parla i que escolta, però que al final accepta la decisió presa. Perquè, al final, s’ha de decidir. I no sempre –gairebé mai- decidirà a gust de tots. Aquesta és la força i la limitació de la societat integrada per ciutadans ciutadanes, disposats a participar, disposats a escoltar, a dialogar i disposats a acceptar el que ella mateixa ha decidit.

Però d’això en parlarà molt millor la Victòria Camps, immediatament, membre de Ciutadans pel Canvi, professora d’Ètica i actualment consellera del Consell de l’Audiovisual de Catalunya.

Aquesta Convenció se celebra quan fa un any i mig del govern de Maragall, del govern catalanista i d’esquerres. No entraré ara a fer balanç, perquè CpC l’ha estat fent de manera contínua i experimental a través del seu observatori permanent que examina el grau de compliment del pacte del Tinell.

Com és normal, hi ha aspectes més satisfactoris i menys satisfactoris. Ja sabiem que no tot seria senzill, ni que tot es solventaria d’un cop. Fins i tot ha estat més complicat del que alguns podien esperar.

Aquesta dificultat ja l’haviem prevista. Perquè sempre vam afirmar –des de Ciutadans pel Canvi- que un canvi de majoria, que un canvi de govern i que un canvi de president no serien suficients per a donar-nos per satisfets. No eren el nostre únic objectiu. El nostre objectiu era i és també el canvi en les formes de fer política i en les polítiques que s’han d’executar, perquè la nostra societat les necessita.

També sabiem i també sabem que –per arribar a aquests objectius- no n’hi ha prou amb la contribució del govern o de l’administració. Aquests objectius de canvi de fons exigeixen el compromís de molts ciutadanes i de moltes ciutadanes, disposats a assumir una part de la responsabilitat que tenim com a membres de la comunitat política democràtica. Disposats a reclamar el respecte als nostres drets, però també disposats a observar els nostres deures i les nostres obligacions.

En la Convenció de Ciutadans, és justament aquesta part de la reflexió la que posem en marxa. Quan erem a l’oposició, no vam convertir aquestes trobades en una ocasió dedicada només a la crítica del govern o de la presidència d’aleshores. Aquests no eren els objectius de les nostres Convencions. Ni avui ho és el balanç del govern, al que –com he dit- dediquem altres sessions. Avui és el moment d’examinar què ens fa falta, com a societat, com a ciutadans, per a millorar la qualitat de la nostra solidaritat social i de la nostra pràctica democràtica.

Sé que d’aquesta manera algú pot sospitar que vull esquivar la part de responsabilitat personal que em pugui correspondre per la tasca de govern. O la part de responsabilitat que pot correspondre a Ciutadans pel Canvi, com a entitat que dóna suport a aquest govern. Les reunions de la nostra Permanent mensual o de la nostra Coordinadora trimestral són una bona prova de que practiquem l’autocrítica i la practiquem prou a fons.

Però sempre ens va semblar –des de l’inici de CpC- que era millor i més productiu que la Convenció anual es dediqui a tractar de qüestions que anessin més enllà de la pràctica política quotidiana, del moment polític, de la gestió concreta o específica. Perquè ens semblava que –darrera dels molts fracassos i de moltes carències d’aquesta gestió i d’aquesta pràctica- hi havia sovint manca d’anàlisi de fons, manca de reflexió cívica sobre algunes carències de la nostra societat com a tal. I, per això, reservaven aquesta reunió anual a aquesta anàlisi i a aquesta reflexió.

Aquesta reflexió és absolutament necessària per anar avançant en la convivència democràtica, en una espècie d’aprenentatge permanent.

En la Convenció són tant important els resultats on arribarem, com la forma de fer-ho. Aquesta forma, aquest procés ha durat uns quants mesos. Amb l’ajut i la dedicació d’una sèrie de persones, als que cal agrair la seva feina. Que és el fonament del què avui farem aquí.

Una gran part d’aquesta feina s’ha fet utilitzant internet i les eines que facilita. A CpC, pensem que és un bon instrument de contacte i d’intercanvi, sempre que es faci responsablement. Res d’anòmins, res de pseudònims, com passa en algunes falses experiències de diàleg informàtic. Aquí, cadascú amb el seu nom, perquè cadascú ha de responsabilitzar-se públicament del que afirma i del que defensa. Així ho hem anat fent i n’estem prou satisfets.

Però, a més d’aquesta comunicació per la xarxa, per internet, també hi ha d’haver una oportunitat de contacte i d’intercanvi personal, cara a cara, que és el que dona sentit de grup, de col.lectiu que no està d’acord amb tot, però que participa d’uns mateixos criteris i té uns mateixos objectius.

CpC és això: un col.lectiu amb uns criteris i uns valors compartits, que va traduint dia a dia, any rera any, des de que Maragall ho va posar en marxa, ara fa uns anys. Pot anar canviant les formes de fer, de treballar. Però és tanta la feina a fer que no ens l’acabarem, com diem popularment.

Quin són els eixos del debat d’avui, d’aquesta VI Convenció?

Els tres eixos del debat d’avui afecten a les formes i oportunitats de participació, a les formes de producció i intercanvi d’informació en el si de la societat democràtica i als drets i obligacions que comporta l’acollida als ciutadans nou vinguts.

Són tres qüestions de tanta actualitat que no puc deixar de lligar-les amb els fets que s’han produïts aquests dies aquí mateix, a Berga. Més enllà de la circumstància singular, específica, està clar que s’han plantejat situacions que tenen a veure amb aquestes tres qüestions.

Participació de la ciutadania en les activitats de l’administració, sigui quina sigui, la municipal, la policial o la judicial. Maneres de produir i difondre informació sobre fets i opinions i l’examen dels seus efectes positius i negatius sobre la convivència. I, finalment, exercici de drets i obligacions per part de tots en les nostres comunitats, la composició de les quals ha canviat i encara canviarà més amb la mobilitat de poblacions que té un abast mundial.

De tot això, se’n parlarà avui aquí en cadascun dels Grups de treball. I intentarem, a més de parlar-ne, extreure’n algunes propostes per traslladar a les institucions o a la societat, o a les dues alhora, amb la finalitat, amb l’objectiu de millorar les condicions actuals.

Per acabar. Tots som conscients de que estem en un moment de grans transformacions. aquestes transformacions afecten també molt a la manera de fer política. Sabem que sovint s’intenta separar allò que se’n diu política –un treball que alguns veuen com l’ocupació pròpia d’uns quants professionals de mala reputació- de la vida quotidiana de la gent. Per a nosaltres, aquesta diferència, aquesta distància no hi és: la política no és cosa d’uns professionals separats de la gent ordinària.

La política la fem entre tots –professionals i no professionals- amb la nostra forma de relacionar-nos amb els nostres conciutadans. És aquesta la que volem millorar. I això dedicarem avui unes hores més d’anàlisi i debat. I espero que –com sempre- amb profit per a tots i amb profit per al nostre país i la nostra societat.