I
després dels Congressos... farem política?Després dels dos mesos amb una densitat de Congressos dels Partits polítics de l'Estat i de Catalunya dels més alts de la història, amb canvis en les organitzacions internes i amb declaracions públiques més de forma que de fons, ens podem preguntar, si hi ha canvis polítics reals, o millor dit que si a partir d'ara podem parlar de política o podem fer política.
Els problemes prioritaris de la polis no són prendre el poder ni organitzar-se per prendre'l, sinó organitzar-se per poder preservar la vida, defensar-se de les violències internes i externes, i crear prou riquesa per tenir calor i aliments a l'hivern, i un rebost ben ple a l'estiu per poder descansar i gaudir dels dies llargs i de les nits curtes. Ara serà el moment de fer un seguiment de les polítiques públiques que es proposin del govern i des de l'oposició. Sabem ja que la desacceleració de la qualitat de vida és una amenaça real per a l'Estat de Benestar, i que sent un problema anunciat, no ens hem pas organitzat bé per fer-hi front. Basar l'economia només a fer créixer urbanitzacions fantasmes, matant la costa i el paisatge, no ens ha posat a grans nivells de millorar la productivitat i la competitivitat de les nostres empreses. Però no varem veure cap proposta positiva, ni cap idea nova de part de l'oposició del PP i altres grups, malgrat haver votat per unanimitat la presència del President del Govern, Sr. Rodriguez Zapatero al Congrés de Diputats.
Tota la gran pressió mediàtica i dels altres partits ha estat fer-li dir al President que hi ha crisi, que agafant el diccionari vol dir el judici d'una situació o el moment culminant d'una malaltia abans d'agafar el caire de resoldre-la. Les malalties agudes es resolen amb crisis, perquè si ho fan per lisis, el final és la mort. Benvingudes les crisis si ens fan veure la realitat dels problemes i si encaminen solucions a més llarg termini. A la gent ja no li preocupen les paraules, ni la demagògia d'acusar al govern de tot el que passa, sinó que vol saber les causes dels problemes i saber quines seran les propostes per solucionar-los.
Quins canvis esperem des d'ara a nivell de l'Estat? Estem ara en millors condicions que abans dels Congressos dels grans i petits partits polítics? Hi ha unes millors condicions de convivència? El denominat Manifest per la divisió de la convivència i de la riquesa de les nostres llengües és un mal presagi, però no és símptoma de malaltia de país, sinó símptoma de la miopia i de l'odi a la diversitat d'uns quants. Ni el poeta Gamoneda ha volgut fer-se còmplice de qui vol fer servir la llengua castellana per sembrar la divisió i la intolerància en lloc de la comprensió de la diversitat interior i exterior de les persones. Mal farà l'oposició del PP si en lloc de fer propostes positives pel futur del país, recull l'odi i el rancor, perquè es l'ambient en què mai no pot sorgir la creativitat que hauria de néixer davant de la situació difícil de la nostra economia, i de l'economia mundial. Ara comença l'hora en què podrem passar comptes i analitzar quina és la grandesa o la misèria dels nostres partits polítics. Si en lloc de veure la palla a l'ull dels altres, es troben la biga que porten a sobre i treballen a fons per treure-se-la de sobre. La realitat és tossuda i dura, i només qui analitzi els camins de futur amb clarividència serà el veritable governant que ens permeti avançar malgrat les dificultats. No volem ja insults, demagògies i mitges veritats. Volem arguments, propostes polítiques, austeritat i rigor. No ens importa el decreixement, si això consolida el nostre futur com a persones i el dels nostres fills i filles.
Carme Valls
Presidenta de CpC