Cal reformar el Senat

Parlar del Senat avui és gairebé parlar de la seva reforma. La reforma del Senat és un tema recurrent en la nostra vida política: la insatisfacció sobre el seu rendiment en tant que institució és àmpliament compartida. En els darrers quatre anys, l'esforç de la Cambra per augmentar la seva visibilitat ha estat notable; per exemple, les preguntes al President del Govern i l'ús de totes les llengües cooficials en la Comissió general de les Comunitats Autònomes han donat al Senat un relleu que abans no tenia. Però el tema a resoldre és més fons.

La Cambra de representació territorial, tal com la Constitució defineix el Senat, respon a la lògica dels territoris existents en 1978, que eren les províncies, i la seva composició i funcions corresponen a aquest fet. Avui en canvi l'estructura de l'Estat s'ordena en Comunitats Autònomes. El pes de les Comunitats Autònomes en competències, pressupost, funcionaris i polítiques públiques és determinant per a la marxa de la vida social.

L'Estat de les Autonomies s'ha convertit en la veritable estructura territorial del poder polític. I justament per la seva importància i per l'èxit de la seva implantació, cada dia que passa es nota més la inadecuació del Senat amb aquest fet. En part degut al sistema d'elecció bàsicament provincial del senadors, la nostra Cambra Alta no és l'expressió territorial que es correspon amb un Estat organitzat tot ell en Comunitats Autònomes. La funcionalitat del Senat ha de radicar en la inserció institucional de les Comunitats Autònomes i les seves funcions han d'adequar-s'hi. Ha de ser el lloc de trobada, diàleg i cooperació de les Comunitats Autònomes entre elles i amb el Govern.

La reforma del Senat comporta la modificació d'alguns articles de la Constitució, que asseguri la seva coherència amb l'estructura territorial de l'Estat de les Autonomies, sense proposar-nos fer foc nou. Hauria de realitzar-se a partir d'una entesa que reprodueixi l'acord constitucional de 1978, ampliat fins allà on sigui possible amb tots els sectors democràtics. Com que crec que el Senat ha de basar-se en les Comunitats Autònomes, en ell han de ser-hi presents consellers dels seus Governs en tant que senadors, i en ell s'hi ha de garantir l'ús de les llengües espanyoles que siguin cooficials. En coherència amb aquest criteri caldria també que dins el procés legislatiu conegués en primera instància els temes qualificats de caràcter territorial. Es tracta, doncs, d'un canvi de lògica.

De tota manera, el més important és que el resultat final de la reforma del Senat signifiqui una àmplia confluència de valors i de creences en la funcionalitat que ha de tenir en el nostre marc constitucional, sense que representi el triomf de ningú i que, per tant, pugui ser un triomf de tots perquè ha d'afavorir un millor funcionament de la democràcia. Som-hi doncs!

Isidre Molas
Vicepresident primer del Senat

« inici