opina  

Després d'anys de reclamacions i d'espera per part de les forces polítiques catalanes, d'esquerres i de dretes, federalistes o sobiranistes, el govern central ha publicat la versió oficial de les balances fiscals entre Comunitats Autònomes (CCAA) de l'Estat. Molt bé! Molt bé els qui les han reclamat i molt bé els qui han accedit a calcular-les i a publicar-les. Avui Espanya és un país més transparent i això millora la qualitat de la nostra democràcia.

En el moment de presentar les balances fiscals, el Secretari d'Estat d'Hisenda, el Sr. Ocaña, va venir a dir que les balances demostraven que el sistema de solidaritat era el correcte, perquè les CCAA més riques tenien més dèficit i les CCAA més pobres tenien més superàvit. Estem d'acord amb el Sr. Ocaña en què aquest ha de ser el criteri per valorar la justícia del sistema de solidaritat interregional a Espanya: que les CCAA més riques –on hi ha més ciutadans rics- contribueixin a finançar els serveis bàsics de les CCAA menys riques –on hi ha menys ciutadans rics-.

Tanmateix, el que hauríem de fer és comprovar si, un cop publicades les balances, efectivament és així. L'exercici és fàcil: es tracta de comprovar quina és la diferència de la renda per càpita de cada Comunitat Autònoma respecte de la mitjana espanyola, i a continuació veure si el seu dèficit o el seu superàvit fiscal es correspon amb la seva posició en el rànking de CCAA classificades en renda per càpita. (Prenem com a referència els informes d'economia regional de l'INE i la balança fiscal de flux monetari).

Si fem aquest exercici, ens endurem algunes sorpreses. Per exemple, que Múrcia és la regió pitjor tractada d'Espanya, ja que essent una de les CCAA de renda més baixa, molt per sota de la mitjana espanyola (89 punts sobre 105, que és la renda mitjana espanyola), té un dèficit fiscal del 2'13% del PIB. I que a València li passa una cosa semblant, però en menor grau (renda de 96 sobre 105 i un dèficit de 6'32%).

També descobrirem que Madrid està 31 punts per sobre de la mitjana espanyola i té un dèficit de només el 5'6%, mentre que Catalunya està 19 punts per sobre de la mitjana i, en canvi, té un dèficit del 8'7%. Però el què passa entre Madrid i Catalunya també passa entre Catalunya i Balears. Catalunya té més renda que Balears i en canvi té menys dèficit, quan n'hauria de tenir més. Balears està 10 punts per sobre de la mitjana espanyola, i en canvi el seu dèficit és del 14'2%. Hi ha un clar greuge de Catalunya respecte Madrid, i de Balears respecte de totes dues.

A més, descobrirem que Aragó i la Rioja tenen una renda per càpita per sobre de la mitjana espanyola, i en canvi tenen una mica de superàvit fiscal, quan els correspondria més aviat tenir dèficit. O que Galícia està 17 punts per sota de la mitjana espanyola i té un 8% de superàvit; en canvi Andalusia i Castella-La Manxa, que estan bastant per sota de Galícia, 23 i 22 punts per sota de la mitjana espanyola, respectivament, només tenen un superàvit del 4'5% i del 3'5%, respectivament.

Finalment, descobrirem que Canàries està 10 punts, en renda per càpita, per sota de la mitjana espanyola i Astúries 11 punts per sota, quasi iguals. I en canvi la primera té un superàvit de l' 1'6% i la segona un superàvit que és quasi deu vegades més gran, del 14'3%. No cal que parlem de Navarra i, sobretot, del País Basc, que són les CCAA més riques (27 i 31 punts per sobre de la mitjana) i, en canvi, quasi no tenen dèficit fiscal. O sigui, CCAA riques que no paguen.

Tot això per dir que el sistema està ple de distorsions i que no és just. Que no és veritat que les contribucions són en funció de la riquesa. I que qui més rep són les CCAA que tenen una renda per càpita més baixa. Si féssim un sistema fiscal efectivament just, potser les CCAA més beneficiades serien Múrcia, València i Balears. Després Catalunya, que també hauria de pagar menys. Madrid seguiria pagant si fa o no fa igual. I els bascos i els navarresos pagarien el que ara no paguen.

Ho va dir molt bé el conseller d'Economia, Antoni Castells, dimecres al Parlament: la solidaritat per ser sostenible ha de ser justa, i la solidaritat justa és la que respecta els criteris que marca l'Estatut, que són de caire federal. L'objectiu de la reforma del finançament no és reduir el dèficit fiscal de Catalunya, sinó garantir que la solidaritat sigui justa i transparent. Però un finançament que respecti l'Estatut, de ben segur, reduirà el dèficit fiscal català. Però no només el català...

Toni Comín
 membre de la Junta Rectora de CpC 

« inici