Els Jocs Olímpics posen en un altre escenari a la Xina Ja fa temps que es parla del “despertar de la Xina”, encara que és
una frase prou ambigua perquè es pugui interpretar de moltes maneres,
tant pel que vol dir com pel judici de valor que se'n pot fer: pot semblar
quelcom positiu o una amenaça. Però durant aquest últim
mes els fets concrets són els que han posat la Xina en primer pla
de l'actualitat: per un costat, la revolta al Tibet; per l'altre, les eleccions
a Taiwan; i, sempre, el rerefons dels Jocs Olímpics d'aquest any.
Quan
el 2001 la Xina era aspirant a celebrar els Jocs Olímpics,
els seus governants van assegurar que aquest fet serviria per obrir el
país i millorar la situació dels drets humans. Ara, quan
la torxa olímpica ja corre pel món, està clar que
els fets no van en aquesta línia. Les protestes del monjos tibetans
a Lhasa exigint drets i llibertats han estat durament reprimides i la censura
i les dificultats als periodistes d'arreu del món per què poguessin
fer la seva feina, imposades pels dirigents xinesos, han fet molt difícil
saber amb certesa què ha passat i quin ha estat el tràgic
balanç de morts, ferits i detinguts. Aquesta actitud repressiva
s'ha fet més evident amb la condemna de tres anys i mig de presó a
Hu Jia, el seu dissident més combatiu en defensa dels drets humans.
El
Dalai Lama demana una investigació sobre la repressió de
les protestes del Tibet, i al mateix temps afirma que el Jocs Olímpics
s'han de celebrar. Mentrestant, l'exili tibetà li demana que endureixi
el seu discurs contra la Xina. D'altra banda, la comunitat internacional
no acaba de posar-se d'acord. Es parla de boicot al Jocs Olímpics:
Reporters sense Fronteres hi està a favor, altres discuteixen un
boicot polític però no esportiu, la Unió Europea no
ha adoptat una postura comuna sobre aquesta qüestió, Angela
Merkel no anirà a Pequín, Sarkozy s'ho està pensant,
el govern espanyol hi enviarà un representant però no ha
decidit qui. El Comitè Olímpic Internacional demana no polititzar
el Jocs Olímpics i Samaranch fa unes declaracions dient que “si
alguns politics no hi volen anar, no fan cap falta”.
Hi ha veus que diuen
que si el Jocs no se celebren serà pitjor
per als xinesos, d'altres afirmen que els atletes en sortirien molt
perjudicats. Per la seva part, Thubten Wangechen, líder de la Casa
del Tibet de Barcelona, afirma que “Tothom calla per interessos econòmics,
però els drets humans són més importants”. En aquest
escenari de confusió que s'ha creat, el que més trobem a
faltar es conèixer què diuen els ciutadans i ciutadanes xinesos
sobre els seus drets a la informació, a la participació,
a la llibertat d'expressió. La Carta Olímpica també parla
del respecte a uns principis ètics, a la conservació de la
dignitat humana i de l'individu.
Rosa M. Ferrer
Diputada de CpC al Parlament