Editorial: Cap on anem... Espanya?

Comença una nova legislatura en la qual esperem deixar enrere l'Espanya de la crispació basada en mentides i amb la campanya orquestrada pel PP contra Catalunya i el nostre Estatut. Tots i totes ja en tenim prou, que la política es confongui amb soroll mediàtic, baralles internes dins del partits o descarnades lluites de poder.

Si volem que millorin les formes de fer política, hem de començar per la transparència en la delimitació de propostes i polítiques públiques, amb la seva auditoria ciutadana i amb l'avaluació del seu compliment, en lloc d'omplir rius de tinta explicant amb qui dinen, sopen o es veuen els líders de l'oposició o del govern.

Els governs han d'exercir una vigilància clara en la defensa dels drets de tots els ciutadans i ciutadanes i garantir que cap aspecte de l'administració política no pugui vulnerar drets fonamentals; d'altra banda, han de proposar també polítiques públiques que puguin fer canviar inèrcies anquilosades, o mancances de l'Estat del Benestar.

Molts són els problemes que s'acumulen sobre la nostra pell de brau; reptes que haurà d‘abordar de manera immediata el nou govern que lidera José Luis Rodriguez Zapatero.

Donar una resposta solidària al problema de la sequera, molt angoixant per Catalunya, només és una de les qüestions urgents. Però els contratemps de la pendent reforma de la justícia, posats de lamentable manifest després de la darrera mort d'una nena; o de l'excarceració d'un pres que, tot i absolt, ha passat més de tres anys a la presó; o de dues models argentines que han passat disset mesos a la garjola; no poden endarrerir més ni la renovació del Consell General del Poder Judicial, ni la necessària reforma que faci eficient l'administració de la justícia, amb més llistes d'espera que la sanitat. La corrupció urbanística va degotant dia a dia, i la coneixem gràcies als bons oficis del periodisme d'investigació a Múrcia, Almeria, Canàries...

El retrocés per als drets de les dones -que ha suposat que tornin a ser interrogades i penalitzades després d'un avortament, amb actuacions no autoritzades per part d'alguns membres de la Guàrdia Civil sobre una clínica que complia tota la normativa legal- ens planteja una legislatura en què haurem de fer política en majúscules, defensant els drets humans i els drets a la diferència, consolidant aliances federals per als problemes complexos, com la justícia, el finançament, l'aigua, la qualitat del Medi Ambient i la qualitat de la sanitat pública.

Com ens aconsellava el professor Joan Subirats en la seva intervenció en una Àgora de CpC el gener passat, avaluarem atentament els avenços o retards de la política... a les pàgines de societat de la nostra premsa, que també palesen notícies positives: com l'informe de l'OCDE que constata que Espanya és el país que més augmenta la cooperació al desenvolupament, el premi Ortega y Gasset a la valentia del periodisme d'investigació, o la denúncia d'intel•lectuals contra la justificació de la tortura com a fórmula d'obtenir informació feta pel jutge Scalia de la Cort Suprema dels Estats Units.

Tot a la fi, hem de demanar consistència, continuïtat i, per damunt de tot, visió estratègica als nostres governants i als partits de l'oposició, perquè moltes de les situacions actuals eren lamentablement previsibles, i amb visions de curt termini, de cicle electoral, insuficients per construir solucions. Ara, amb un nou període de quatre anys es pot fer. Caldrà arribar a pactes de mitjà i llarg termini que donin estabilitat a l'acció de govern. No fer-ho seria inacceptable.

Ens ha agradat el to i el fons del debat d'investidura emprat pel candidat José Luis Rodriguez Zapatero: to d'allargar la mà a tothom, però sense fer pactes mercantilistes amb ningú, i fons en l'aposta per un afrontament realista de les dificultats econòmiques que se'ns presenten, per la publicació de les balances fiscals, pel manteniment de l'Estat del Benestar sense retallar prestacions ni impostos, per les propostes de grans pactes d'Estat. En especial, ens ha complagut que, pel que fa a la lluita contra el terrorisme, hagi afirmat el seu interès “a arribar a un compromís democràtic contra el terrorisme” que puguin “compartir totes les forces polítiques amb representació parlamentària”. Per primera vegada hi ha hagut una afirmació per superar la Llei de Partits, pactada només entre les dues principals formacions polítiques al Congrés, però deixant a fora totes les altres. No varem estar d'acord amb una llei que excloïa els altres partits del pacte antiterrorista, i CpC va votar-hi en contra. Ara ens sembla un gran pas endavant la superació de la Llei i una entesa amb tots els partits democràtics que aposten per la via democràtica per defensar les seves idees. S'obre un camí d'esperança per assolir els reptes polítics i socials de tot l'Estat espanyol.

Som ciutadans i ciutadanes pel canvi i ciutadans i ciutadanes del món. Res del que és humà ens és aliè. Aquest és el nostre compromís.

Ciutadans pel Canvi

« inici