Felicitats pel recent nomenament com assessor de Relacions Externes del Departament de Justícia de la Generalitat. I enhorabona, també, per la publicació del llibre “El poeta indecente”.

Una de les teves funcions com assessor de relacions externes de Justícia és donar suport a la planificació de les polítiques de cooperació al desenvolupament i d'immigració. Quines polítiques es porten a terme en aquest àmbit?
Pel que fa a la immigració, el departament es relaciona amb milers de persones estrangeres, tant en l'administració de Justícia (per exemple, tots han de passar tard o d'hora pel Registre Civil) com en l'administració penitenciària. I com que aquesta és una realitat que va a més i que presenta unes característiques específiques, és molt important que hi hagi coordinació de tots els serveis que hi intervenen. Els centres penitenciaris s'han d'anar amotllant a aquesta nova realitat i, per descomptat, també l'administració de justícia.
En el terreny de la cooperació per al desenvolupament, Justícia ja fa uns anys que té alguns projectes amb països del Sud i la voluntat de la consellera Tura és millorar-ne la qualitat i l'efectivitat.

Les altres comunitats autònomes tenen una figura semblant a la teva?
Les lleis de cooperació catalana i espanyola preveuen que els departaments i els ministeris tinguin projectes de cooperació per al desenvolupament i que les seves accions s'inscriguin en els plans directors respectius. Cada cop hi ha més voluntat de concentrar l'impacte, sempre limitat, de les accions en uns països determinats, perquè no podem arribar a tot arreu. Per això, a més de les agències especialitzades (ACCD o AECID), hi acostuma a haver persones en els departaments que també s'ocupen d'aquesta matèria. I el Govern en el seu conjunt coordina totes les accions en una comissió interdepartamental de cooperació que es reuneix diversos cops cada any. Fins i tot hi ha alguns departaments que ja han elaborat Plans Directors de Cooperació propis.
Aquesta manera d'actuar obliga a que a les conselleries hi hagin persones que coordinin la cooperació. No sé si en altres comunitats també ho fan així.

Quins objectius tens a mitjà i a llarg termini?
A més de coordinar les accions de cooperació i, en general, exteriors del departament, estem estudiant també un projecte per a facilitar el retorn als seus països dels estrangers que surten de presons catalanes, que cada cop són més. Però el projecte està encara en fase d'estudi.

Com a assessor de relacions externes del departament de justícia, com combats la idea, que s'ha fet servir tant en aquestes darreres eleccions, d'equiparar immigració amb delinqüència?
Crec que això no ho hem de fer només pel lloc que ocupem en cada moment concret, sinó per convicció política. La dreta sol utilitzar les pors de la població i els sentiments més primaris. A la dreta li convé que hi hagi por i percepció d'inseguretat, per més que prediqui el contrari. Els fets, però, s'entesten a demostrar que la delinqüència es produeix per una multiplicitat de motius i cal treballar per una societat més cohesionada i més justa. És la millor recepta contra la inseguretat.

En quins aspectes creus que la teva acció pot millorar la justícia?
Tal i com formules la pregunta podria caure en l'error de contestar de manera massa pretenciosa. Humilment, només et puc dir que cadascú, des del lloc que ocupa, pot contribuir modestament a millorar una mica la societat. Jo intento ajudar als qui porten molt de temps treballant en el sistema penitenciari i en el món de la justícia aportant idees i estudiant noves formes de treballar. La sort és que a mí, de moment almenys, no se'm menja la feina del dia a dia, com li passa a molta gent. Tinc més temps per pensar, per llegir i per planificar.

A part de la vocació europeista, tradicionalment, la política exterior espanyola té tres eixos bàsics: Amèrica Llatina, el Mediterrani i Orient Mitjà. Des la teva responsabilitat actual també segueixes aquestes línies? O es basa més en el Pla Director de Cooperació al Desenvolupament, que fixa per a 2 o 3 anys les prioritats geogràfiques? És funció teva, també, participar en el disseny d'aquest Pla Director?
L'acció del departament de Justícia s'inscriu en l'acció general del Govern i, per tant, s'inscriu en el pla director i en els plans anuals de cooperació de la Generalitat. D'altra banda, em sembla que la política de cooperació catalana no es contradiu en absolut amb l'espanyola, tot el contrari, són complementàries. Des del meu lloc actual, en tant que membre de la Comissió Interdepartamental de Cooperació, intento influir en aquesta matèria.

Després de col·laborar i treballar a Justícia i Pau, ACNUR Catalunya i Càritas, vas ser director de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. Des de la teva experiència en cooperació, quin model de desenvolupament defenses?
Em sembla que l'ajut oficial al desenvolupament (AOD) ha d'estar cada cop més destinat a enfortir les institucions democràtiques i a reforçar la “governança” en els països del Sud. Es necessiten estats forts i democràtics per a poder fer front a la pobresa. I cal també que les organitzacions internacionals siguin més democràtiques i les regles del joc (polítiques i econòmiques) siguin també més justes i iguals per a tothom. Avui el Sud juga en desventatge en molts aspectes.

Canviem de tema i passem a la literatura. A “El poeta indecente” parles de la relació de l'escriptor Oscar Wilde amb el pintor Toulouse-Lautrec, els quals es van conèixer a la dècada de 1890. Què volies reflectir en el llibre?
La relació d'amistat entre Oscar Wilde i Toulouse-Lautrec m'interessava perquè es van conèixer i tractar quan tots dos vivien un moment molt bo de la seva carrera professional. Eren artistes molt reconeguts i Wilde, a més, guanyava un munt de diners. I els dos, gairebé simultàniament, van arruinar la vida per raons diferents, però coincidents. Tots dos van morir molt joves, l'un el 1900 i l'altre el 1901.
Però aquesta relació és només el punt de partida del llibre. La resta, la recerca d'un retrat de l'escriptor pintat per Toulouse i desaparegut fins avui, és un pretext per a reflexionar sobre les relacions humanes, sobre el dolor i el perdó i sobre les dificultats d'Europa per entrendre's a ella mateixa i per trobar el seu lloc en el món.

Tens tema per al proper llibre?
Sí, he començat a redactar un dietari del 2008 que combina la realitat i les reflexions del dia a dia amb alguns elements de ficció.