opina  

Aquest lema que vam fer servir a la darrera Convenció de CpC torna avui a l'actualitat, en un moment polític radicalment diferent del que hi havia fa quatre anys. Aquest divendres s'ha produït la renovació de Zapatero a la presidència del Govern en un context “normal”, sense crispació i amb els partits d'oposició fent la seva feina, amb canvis d'aliats i alguna controvèrsia partidista que s'haurà de polir; per tant: felicitats al renovat President del Govern i a la majoria de les forces polítiques del Congrés pel canvi d'estil.

Dilluns, a treballar fort. Com dèiem, en un context que és especialment complex en l'àmbit econòmic, i amb una clara evidència que les infraestructures són les que vertebren un país, una nació; i que treballar cap a un model federal pot ajudar, potser millor que qualsevol altra proposta. Recullo les paraules de companys de feina, clients i amics de fora de casa nostra que al final, quan reflexionen, ho entenen i de manera simplificada ho expliquen com un model en el qual les decisions són compartides, no són unilaterals i involucren a tots en un debat d'iguals.

I a Catalunya, amb un tema damunt la taula: l'aigua, que ha explotat com a lluita partidista, i també com a demostració de la necessitat de planificació estratègica a mitjà i llarg termini en totes les infraestructures. Parlar de per què estem aquí enlloc d'actuar és allò que la ciutadania esta tipa de sentir. Per tant, acords més que divergències, perquè segur que hi ha uns mínims comuns que un cop acceptats permeten treballar, en lloc de discutir si jo vull Roina, jo vull Segre, jo vull regants, etc.

El mateix respecte al Prat; respecte a les noves etapes de l'AVE; respecte a l'ordenació territorial i a la llei electoral; la justícia (que francament hauria de tenir tants o més mitjans que la Hisenda Pública); la sanitat i serveis socials; la cultura; l'economia i el model d'empresa, treballador i empresari per al segle XXI (que pot ser clarament diferent al que vol o necessita la resta d'Espanya, i també a casa nostra respecte de l'àrea metropolitana de Barcelona, comarques de Lleida, Catalunya Central, Terres de l'Ebre, Tarragona o Girona, per dir alguns exemples) i moltes altres qüestions que preocupen la ciutadania.
Esperem molt, farem seguiment, treballarem en xarxa i farem les aportacions que la nostra dimensió permeti, perquè com dèiem al principi: ara és l'hora de l'acció, no val a badar.

Mariano López
Membre de la Junta Rectora de CpC 

« inici