Marroc, país fronterer amb Espanya i amb Europa.
País
africà i mediterrani que mira més al nord que al sud.
Veí a pocs quilòmetres de la costa espanyola però que
en l'imaginari col·lectiu és un referent d'una altra
cultura, i d'un altre món.
Convidats pel grup parlamentari
socialista, una delegació del
PSC-CpC encapçalada per Higini Clotas vam viatjar al febrer
a Rabat, Casablanca i Marràqueix. Val a dir que al llarg de
tota la visita vam ser tractats com una delegació del més
alt nivell la qual cosa ens va permetre tenir contactes no tan sols
amb la direcció del partit socialista del Marroc sinó també amb
membres del govern i alcaldes de les ciutats més importants
del país.
Vam ser rebuts pel President del Parlament del Marroc,
pels ministres d'Economia i Finances, el de Relacions amb el Parlament,
el d'Indústria,
Comerç i Turisme, i el d'Encarregat de la Comunitat marroquina
a l'exterior. En cada una d'aquestes entrevistes el discurs de les
autoritats marroquines era molt constant: interessats en destacar
el moment fort de desenvolupament econòmic del país:
infraestructures turístiques i suport a les inversions estrangeres.
Subratllaven tots l'aposta per la democratització del país
impulsada pel Rei i sobretot hi va haver un discurs interessat i apassionat
a l'hora d'exposar el posicionament oficial del Marroc pel tema del
Sàhara: Insistien en l'esforç per trobar una alternativa
política que segons ells passa per l'acceptació d'una
AUTONOMIA generosa per l'antiga colònia espanyola. Segons ells
la independència no és viable en un territori extensíssim
i amb poca població i remarcaven l'interès d'Algèria
a mantenir el conflicte i impedir una solució negociada.
Destacaven
el valor estratègic del seu país per garantir
la seguretat del sud d'Europa. Un Marroc que mira el nord és
un aliat per a Europa. Valoren l'interès creixent dels inversors
espanyols en el camp turístic, agrícola i d'infraestructures.
Estan reforçant l'aprenentatge de l'espanyol paral·lel
al francès i remarquen que un Marroc desenvolupat serà frontera
més segura per Europa.
Orgullosos de la seva cultura, de les
seves tradicions i de la seva gastronomia, els alcaldes de les tres
ciutats ens van donar mostres de simpatia que es traduïa en tots els casos en petició de
complicitat i d'inversions.
El caràcter oficial de la visita ens va impedir de veure una
altra cara d'un país en vies de desenvolupament però encara
marcat per unes grans diferències socials on la monarquia i
la religió juguen encara un paper decisiu a l'hora de definir
la qualitat democràtica del seu futur.
Josep M.
Balcells
Diputat de CpC al Parlament