opina  

En primer lloc volem felicitar la ciutadania de tot l'Estat espanyol pel seu civisme i per demostrar clarament amb la seva participació que vol deixar enrere la crispació i aposta pel diàleg, el respecte a la pluralitat i el reconeixement de la diversitat. Volem felicitar també el PSC per la seva rotunda victòria a Catalunya, i el PSOE per la pujada que ha fet a les eleccions del Congrés de Diputats i pel seu triomf al País Basc. 13 milions de persones van demostrar l'interès de la ciutadania per la política seguint els debats televisius entre els dos principals líders polítics. No obstant, la participació a les urnes no ha arribat al 80% que desitjàvem.

Catalunya fa president a José Luis Rodriguez Zapatero i els 25 escons del PSC superen la resta dels partits que es presentaven a les circumscripcions catalanes. Però lamentem que, malgrat la nova llei d'igualtat d'oportunitats, al nou Congrés hi haurà una dona menys que al 2004: Eren 125 diputades i ara en seran 124.

Creiem que cal remarcar les mancances de l'actual llei electoral que fa que, amb el mateix nombre de votants, IU-ICV-EUIA obtingui deu escons menys que CIU. És evident que passar a un model proporcional directe exclusivament no és la solució, però entre ambdues alternatives cal trobar l'equilibri.

La participació a Catalunya ha estat 4 punts més baixa que la de la resta d'Espanya, malgrat que era el territori amb més pluralitat i on els debats també van ser plurals. Molts dels partits minoritaris argumenten que aquestes han estat unes eleccions amb un alt índex de vot útil; la veritat, però, és que una part de l'electorat d'aquests grups s'ha abstingut i una altra part ha donat la responsabilitat de construir el futur al PSC i al PSOE.

Constatem un creixement en escons del PSOE, però també un increment del nombre de diputats del PP per l'augment de 400.000 vots respecte a les eleccions del 2004, malgrat la campanya de crispació o potser per tenir mobilitzat el seu electorat durant tota la legislatura. Als llocs on governa el PP, la participació ha pujat més del 80%. Cau, per tant, el mite segons el qual la participació només afavoreix l'esquerra.

La intel·ligència democràtica de la ciutadania ha demostrat que no era cert l'empat tècnic, i que ja no podíem suportar més les declaracions demagògiques, falses i cíniques d'Acebes i Zaplana. Ens en podem felicitar i esperem que en el futur no en sentim parlar més. Desitgem en favor de la democràcia una renovació profunda del PP, ja que els grans acords de país per a la construcció de l'Estat i els canvis al Senat necessiten de la seva complicitat.

A partir d'ara, tenim un nou punt de partida; només hem d'anar a construir: construir política, construir convivència, construir llaços federals. I deixar enrere la legislatura en què l'oposició del PP ha fet gala de la crispació, la desqualificació i les mentides. Podem parlar d'una nova etapa? Què volem construir? Com ho volem fer?

Ara estem en millors condicions per endegar els canvis constitucionals que necessitem, però la bipolarització no ens aplana el camí. Haurem de fer, per tant, molta pedagogia, molts aclariments; haurem de repartir molta ciència política per evitar tornar a caure en una legislatura en què cada avenç en drets socials i drets democràtics sigui apagat per crits extemporanis.

Com ens hem d'organitzar per tal que s'escolti la veu de la ciutadania? Com cal que ens coordinem per crear més condicions per a l'Estat federal, quan la bipolarització fa molt difícil convèncer el PP de la necessitat de canvis interns en la forma i en el fons del partit? 

La clara victòria del PSC a Catalunya i les repetides declaracions del President Montilla sobre el desplegament total de l'Estatut i sobre la voluntat de construcció de l'Estat federal plantegen una esperança clara, ja que el pes dels 25 diputats del PSC és més gran que mai dins del PSOE. Però haurem de consolidar l'esperança amb canvis en l'opinió pública i en la ciutadania de tot l'Estat espanyol. Caldrà que siguem molt rigorosos en les propostes polítiques; unes propostes que no s'han d'improvisar i que han de recuperar el sentit social i polític.

CiU continua dient que només la seva formació representa Catalunya, i deixa obert el seu suport. Haurem d'analitzar amb cura a partir d'ara què ha significat en concret per a Catalunya les aliances estatals de CiU, perquè rebaixant impostos perdem drets socials i incrementem les desigualtats. Ho haurem de quantificar i parlar dels números cada dia, i no només al final de la legislatura.

A CpC, aquest és el nostre compromís: volem fer els canvis necessaris per millorar les polítiques públiques i fer-les comprensibles a la ciutadania. “Governaré per a tots però pensant abans que res amb els que no tenen de tot. Dones, joves, gent gran, pau, Europa i Espanya unida i diversa. Encararé el futur al capdavant de tots i en companyia de tots”. Van ser les últimes paraules de José Luis Rodriguez Zapatero en acabar la nit electoral. Hem d'estar amatents per recordar-li durant tota la legislatura i fer-li saber que la unió en la diversitat és la base del federalisme.

Ciutadans pel Canvi

 

 

 

 

 

 

 

« inici