FETS significa Finançament Ètic i Solidari. En què consisteix la vostra entitat?
FETS va néixer el 1999. És una associació de segon nivell que agrupa entre 50 i 60 entitats del tercer sector i de l'economia social. L'origen i àmbit d'actuació dels seus membres és molt divers: hi ha cooperatives, sindicats, ONG, entitats de caràcter religiós, educatiu, etc. No obstant, tots tenen en comú la voluntat de promoure i difondre les finances ètiques, és a dir: l'ús dels diners d'una manera crítica i responsable. Els altres objectius de FETS són promoure aquelles entitats que ja estan oferint serveis d'aquest tipus a Catalunya, fer de representant o interlocutor amb les administracions públiques i crear una entitat financera que pugui treballar amb criteris de banca ètica.

Aquesta entitat financera serà una cooperativa de crèdit. En quina situació es troba la iniciativa?
Va començar amb molta empenta i entusiasme. Inicialment, al 1999, hi havia la voluntat de crear una entitat financera pròpia a Catalunya, però es va veure que la societat civil catalana encara no estava prou sensibilitzada en relació amb les finances ètiques; per tant, durant aquests anys ens hem dedicat a promoure'n el coneixement. Mentrestant, ha aparegut a Euskadi el projecte Fiare, una iniciativa d'una associació molt similar a FETS, que agrupa una cinquantena d'entitats del sector de l'economia social basca. Ells han convidat diferents territoris de l'Estat a sumar-se al seu projecte, que també ha de culminar en la formació d'una cooperativa de crèdit de banca ètica. Fa dos anys que el projecte Fiare està en marxa i, a més de desenvolupar-se al País Basc, avui està present també a Navarra, Madrid i Barcelona, i comencen a obrir-se oficines a València i a Andalusia.

El projecte Fiare té un conveni amb la Banca Popular Italiana. Per què?
L'objectiu és obtenir una llicència pròpia per actuar com a entitat financera a l'Estat espanyol, però no és fàcil rebre-la: cal uns volums importants d'intermediació financera, d'estalvi i de préstec, d'uns 60 a 30 milions d'euros. També és necessari un volum de capital social d'uns 6 milions d'euros i una experiència demostrada en la gestió d'una activitat financera. El projecte Fiare pretenia oferir serveis financers des del primer moment, i per això va buscar un soci europeu que ja estigués treballant amb criteris de banca ètica. La Banca Popolare Etica és una banca coooperativa, també, nascuda de la societat civil italiana, amb força anys d'experiència. Amb ella es va signar un conveni a través del qual el projecte Fiare ofereix serveis financers com a agent de la Banca Popolare Etica, aprofitant la seva garantia i cobertura. La idea és que a finals del 2010 puguem tenir aquests volums d'intermediació i demanar al Banc d'Espanya la llicència pròpia, per actuar com una entitat financera independent.

Quan es comença a gestar a nivell internacional la necessitat d'oferir un servei de banca alternativa?
Saber-ho del cert és molt complicat, però hi ha alguns esdeveniments clau que han esdevingut icones de referència. En primer lloc, a nivell internacional, les manifestacions contra la guerra del Vietnam: la gent va adonar-se que estava contra la guerra però a la vegada tenia dipositats els seus diners en entitats financeres que contribuïen a pressionar el govern dels EUA per continuar aquesta guerra, que era un gran negoci. A partir d'aquesta paradoxa, es va començar a plantejar la necessitat d'establir una sèrie de criteris negatius, d'exclusió d'algunes activitats a l'hora de decidir com s'inverteixen els estalvis. Això s'ha anat traduint amb iniciatives de caràcter similar a Anglaterra, França, Holanda, Itàlia, etc. Hi ha vint anys d'experiència, com a mínim; a Catalunya, però, jo diria que comencem a sentir a parlar de banca ètica a partir dels anys noranta. La mobilització contra la guerra a l'Iraq també va ajudar la gent a fer aquesta reflexió, i aleshores les iniciatives no bancàries que ja estaven operant a Catalunya van rebre força suport.

Per tant, es pot entendre la banca ètica com un primer pas cap a un model alternatiu al capitalisme? O una manera de pressionar el sistema bancari tradicional? Què pretén?
Com totes les iniciatives de consum responsable, hi ha una triple finalitat. La primera, de sensibilització: cal que ens adonem que hem de ser una mica crítics quan consumim, i també amb la gestió dels nostres diners; una segona és no quedar-nos en un discurs, sinó proposar alternatives pràctiques; i evidentment, hi ha un tercer objectiu que és el d'influir en la societat en general i d'incidir en les altres opcions del sistema financer i productiu per tal que adoptin criteris ètics.

Sembla paradoxal que un banc pugui tenir principis...
És veritat, encara que no hauria de semblar-ho! L'objectiu de les entitats financeres, com de la majoria d'empreses, és maximitzar beneficis; la resta de propòsits estan condicionats a aquest. En el cas de la banca ètica, és a la inversa: evidentment, cal que gaudeixi d'una sostenibilitat econòmica, però el seu objectiu principal és maximitzar el benefici social, no l'econòmic. Això configura una manera de treballar totalment diferent, i condiciona molt l'activitat a dins de l'entitat. La transparència és un altre principi molt significatiu: és primordial que tots puguem conèixer a quin projecte va cadascun dels nostres euros. També es fa un esforç important per portar la coherència a l'extrem: no entenem que una banca ètica tingui una part d'activitat guiada per criteris ètics i una altra que no. La garantia que això és així s'estableix a través d'un comitè d'avaluació ètico-social, extern, que fa el seguiment de les iniciatives proposades i determina quines poden ser finançades pel projecte Fiare. L'entitat es limita a fer l'avaluació financera dels projectes. També hi ha un element d'implicació social molt gran. Jo sempre dic que un projecte com Fiare porta a terme les seves activitats socials a través dels serveis financers, però és abans un projecte social que un projecte bancari.

Hi ha diverses maneres d'entendre la cooperació al desenvolupament. Quina defenseu vosaltres? Qui forma part d'aquest Consell d'avaluació ètico-social?
Ens basem en la filosofia que tenen les entitats que formen part de la base social del procés i dels projectes que ens demanen finançament. El Consell ètico-social és independent del projecte Fiare. Ara mateix, del món de la cooperació hi ha un representant de la Federació Catalana d'ONG pel Desenvolupament. També hi ha entitats de la Xarxa d'Economia Solidària i persones de l'àmbit cultural. És important remarcar que, en gran part, el projecte Fiare està gestionat per les pròpies entitats que acaben essent receptores del finançament. L'enxarxament i la proximitat incideixen en el coneixement de qui és el que t'està demanant finançament i a qui li estàs concedint. Evidentment pot aparèixer un projecte no integrat en aquestes xarxes que es valori com a interessant per finançar-lo.

Quina salut té la banca ètica a Catalunya, a Espanya, i al món?
En general, anem una mica per darrera dels països europeus més desenvolupats en aquests temes. Però en els darrers anys estem vivint un moment de creixement de totes aquestes iniciatives. Fa 3 anys no hi havia iniciatives de banca ètica; només algun projecte no bancari de finançament de caràcter ètic i solidari, com el Coop57 i Oikocredit. Entre els dos tenien 5 o 6 milions d'euros captats d'estalvi de persones i d'entitats. Avui, a més, hi ha dos projectes de banca ètica treballant a Barcelona, amb un volum total d'uns 25 o 30 milions d'euros captats. Fa molt poc temps que hem començat, però jo diria que la dinàmica és bona. Pel que fa a tot el món, les finances ètiques no deuen moure més del 0,005 % del volum d'intercanvis financers totals. Però no obstant això, és important veure que la presència de les finances ètiques en un territori augmenta automàticament l'activitat dels projectes socials. Per més petit que sigui, si hi ha un creixement, ja ens sembla que és una bona iniciativa.

Quin és el perfil dels vostres clients?
En primer lloc, la gent que s'acosta al nostre projecte és la convençuda; la que ja estava esperant tenir una opció com aquesta per poder-hi treballar. També funciona la confiança del boca a boca. Això és bo perquè crea un nucli dur estable i sòlid, però també hem d'aconseguir captar l'interès de totes aquelles persones que, sense ser properes a activitats socials, sí tenen la sensibilitat en la gestió dels seus estalvis.

I com es poden integrar les empreses en els vostres serveis?
Fins avui, el món empresarial més proper al projecte és el cooperatiu. Cal, doncs, buscar aquesta implicació a través de les xarxes, de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya o la Confederació de Cooperatives de Catalunya. El món empresarial pot tenir cabuda en aquest projecte, sempre i quan la seva proposta empresarial sigui social i d'una activitat que no entri en contradicció amb els valors de la banca ètica.

Oferiu la possibilitat d'escollir. Els vostres clients poden veure la cartera de projectes i decidir a quin volen donar suport?
Això seria gestionable si tinguéssim 4 projectes; però en tenim molts més. El que estem oferint és la capacitat de decidir entre els àmbits. La cooperació al Sud està atraient molts clients. L'àmbit cultural i l'àmbit social de proximitat són els altres àmbits on es pot decidir destinar els diners. A la llarga segurament hi haurà més possibilitats d'escollir en concret, dins d'aquests grans marcs. D'altra banda, també oferim els productes anomenats ètics i solidaris. Ètics, perquè la inversió del capital es fa amb aquests criteris; i solidaris perquè ofereixen la possibilitat de decidir donar els interessos a un projecte concret. La llibreta Xarxes permet decidir a quin projecte concret es vol destinar els propis interessos.

La banca ètica, doncs, prioritza la proximitat. Però sota de casa tothom té oficines bancàries tradicionals; en canvi, a Barcelona només hi ha una oficina del Projecte Fiare, que va obrir el desembre passat. Així, a més d'estar sensibilitzats, els clients han de tenir un plus de militància... o accés a internet. Com solucioneu la manca d'implantació territorial?
Algunes entitats financeres han fet l'aposta de tenir poques oficines; necessiten convenis amb altres entitats financeres perquè els clients puguin treballar a través d'una altra entitat. Cal també un servei d'internet eficient i que serveixi de porta d'entrada i de relació entre l'entitat i el client. És el cas de la Banca Popolare i també serà així en el cas del projecte Fiare, en el moment que puguem tenir un volum suficient com per tenir aquesta operativa per internet.

Els principis i ideals estan molt bé, però quan es tracta dels propis estalvis, tothom es torna força conservador. Per tant, parlem dels interessos de la butxaca: oferiu els mateixos avantatges que qualsevol altra entitat bancària?
La qüestió és: Com avaluem els serveis que ens dóna una entitat d'aquest caràcter, en comparació amb el que ens ofereix el sistema financer tradicional? Els productes de comerç just segurament són més cars que la resta. Però valorem què suposa el que consumim i decidim comprar-los perquè ens sembla que la diferència de preu és assumible. El cas de la banca ètica és el mateix: creiem que la nostra no és una lluita de preus del tipus d'interès, sinó una lluita per explicar a la gent de quina manera una entitat financera fa negoci per poder aplicar aquest interès. I aquí hi ha, crec, dos raonaments: el primer és que necessàriament aquell que s'apropa a la banca ètica no ho fa buscant només un benefici econòmic dels seus diners; l'interessa també un rendiment social. I d'altra banda, som conscients que un projecte de banca ètica té sentit si pot oferir finançament en les millors condicions possibles als projectes socials. Això només és possible si la gent que diposita els seus diners s'avé a cobrar un tipus d'interès baix. Són dos vasos comunicants: si oferim un tipus d'interès més alt, hem de cobrar també un tipus d'interès superior pels préstecs que donem. I aquest és un raonament que segurament no estem acostumats a fer, però des de la proximitat, la participació i l'autogestió que permet la banca ètica és més fàcil d'entendre'l.

A més, cal tenir present que la banca ètica està regulada exactament per les mateixes normatives, ha de complir els mateixos requisits legals, té les mateixes cobertures de risc. I per últim, hi ha un altre element al qual que no sempre donem prou importància: la capacitat de maximitzar beneficis és proporcional al risc que assumeixen els diners. Així doncs, és molt més segura una inversió en banca ètica que una inversió en el món financer tradicional.

Allà on un banc o una caixa regala una bateria de cuina o una planxa per fidelitzar els clients, vosaltres oferiu informació, feu un retorn molt més responsable.
Sí. Fins i tot et diria: Tu com a client, què prefereixes: saber que l'entitat financera amb què treballes està finançant la cooperativa agrícola que et serveix els aliments que menges, que no et regala res més, i que et dóna el 2 o 3% d'interès per als teus estalvis, o bé que el banc t'ofereixi un 5% d'interessos, que et regali una vaixella i que a més no sàpigues on s'estan invertint els teus diners? O pitjor: que sàpigues que s'estan invertint en una multinacional que fa x activitats a no sé quin país de l'altra punta del món, aprofitant unes condicions laborals desavantatjoses pels seus treballadors i per tant una capacitat d'obtenir uns beneficis més grans? Jo crec que hi ha un públic ampli que prefereix saber que els seus estalvis estan finançant aquesta cooperativa, aquesta activitat econòmica de proximitat. El que sempre proposo a tothom, tant a entitats com a persones, és que provin d'acostar-se a la banca ètica i de treballar-hi com una alternativa més i que valorin si els agrada tenir aquesta informació de què s'està fent amb els seus diners.

Així doncs, podríem concloure que la banca ètica és un retorn als principis?
Sí: caldria situar el món financer com el que hauria de ser: una eina per permetre que l'activitat financera tiri endavant, i no un fi en sí mateix per aconseguir beneficis. Una altra cosa interessant és que aquest és un projecte sense afany de lucre; també significa alguna cosa. Diem que el Projecte Fiare és un banc en mans de la ciutadania, perquè ofereix l'oportunitat de participar activament en la constitució del capital social d'aquesta entitat; hem de ser-ne copropietaris.