Àgora
Dijous pel Canvi: La Llei de Serveis Socials amb Rosa M. Ferrer La diputada de CpC Rosa M. Ferrer va protagonitzar el primer
Dijous pel Canvi del 2008, que es va celebrar el 31 de gener passat a la
seu de CpC. L'acte va estar dedicat a la llei de Serveis Socials. Aquesta
norma esdevindrà la
base del quart pilar de l'Estat del Benestar, al costat del sistema
educatiu, de pensions i de salut. La diputada, però, va alertar que
encara cal fer molta pedagogia en relació amb aquesta llei.
Rosa
M. Ferrer va començar la seva intervenció explicant
que des de la Plataforma de Polítiques Socials de CpC s'ha fet un
seguiment proper de les diverses fases per les quals ha transcorregut
el procediment legislatiu, amb algunes aportacions; ara que la
llei està aprovada,
es va comprometre també a continuar fent el seguiment del seu desenvolupament,
tant des de la Plataforma de CpC com des del Parlament.
La Cambra
catalana va aprovar la Llei 12/2007 de Serveis Socials el 3 d'octubre
de 2007, amb el consens de tots els grups parlamentaris. Rosa M.
Ferrer va subratllar l'esforç que s'ha fet perquè esdevingués
una llei participativa: El 2004 el govern va demanar al grup d'experts
que en redactés les bases, que es van posar a disposició de
tots els col·lectius perquè es poguessin debatre i treballar.
Aquesta és
una llei de drets, no pas assistencialista com ho era l'anterior, aprovada
el 1985. La situació social d'aleshores era
molt diferent. En aquests anys hi ha hagut un increment demogràfic,
ha augmentat l'esperança de vida, hi ha més dependència,
la gent se sent més insegura, etc. Calia, doncs, actualitzar la llei
per donar resposta a les noves necessitats. D'altra banda, el nou
Estatut i la Llei de promoció de l'autonomia personal i atenció a
les persones en situació de dependència també ofereixen
un nou marc jurídic.
Les innovacions de la Llei
Respecte a l'anterior legislació, l'actual Llei de Serveis Socials proposa 8 novetats:
1) Regula per primera vegada els drets
i deures de les persones en relació amb els serveis socials. El principal dret és
la prestació en funció del servei, i no en funció del
pressupost. La universalitat i la igualtat d'accés són
principis rectors d'aquesta llei. És un pas important,
perquè significa que la classe mitjana, que quedava
exclosa de les prestacions dels serveis socials, ara sí que
hi podrà accedir. Els Serveis Socials són, doncs,
l'instrument per poder dur a terme l'actuació social
i la igualtat d'oportunitats per a les persones. També té com
a objectiu la continuïtat de la prestació, mentre
persisteixi la necessitat, i independentment del pressupost. Els serveis socials s'adrecen especialment als ciutadans i ciutadanes, i a col·lectius en la situació de necessitat o de risc, fixant-se no tant en els col·lectius sinó en les situacions. Són titulars del dret a accedir al sistema públic de serveis socials els ciutadans dels Estats membres de la Unió Europea empadronats als municipis de Catalunya, i als que no compleixin el requisit anterior però es troben en estat de necessitat personal bàsica. |
2) Preveu una cartera de serveis socials,
que es desenvoluparà per
decret i ha d'anar acompanyada amb un pressupost. De moment,
serà per dos anys, tot i que la llei la fixa per 4 anys. |
3) Aposta per la descentralització: els municipis
i Consells Comarcals adquireixen molta autonomia. Cal, doncs,
traspassar aquestes competències amb els recursos suficients.
Alhora, cal també una bona coordinació entre
totes les administracions. |
4) Promou la participació cívica. La Llei hi
dedica tot un capítol, fet que des de CpC ens sembla
molt important. També preveu la participació dels
usuaris. |
5) Desglossa el finançament. S'ha fet una previsió de
dotar els serveis socials de dos mil milions d'euros fins el
2015. Si hi ha copagament, per fixar les quotes només
es tindrà en compte la renda de l'usuari, no pas els
ingressos dels familiars. |
6) Regula el paper de la iniciativa
privada i n'estableix el control per part de l'Administració. La Llei també contempla
tot un apartat de subvencions. |
7) Detalla
la funció dels professionals dels serveis
socials, dedicant-hi per primera vegada tot un capítol.
Es parla de l'ètica professional i dels drets dels professionals
(participació i suport que han de tenir els serveis).
La llei estableix una ràtio de tres treballadors socials
i dos educadors per cada 15.000 habitants en les àrees
bàsiques. Si els treballadors dels serveis socials treballen
a gust, això repercutirà en els serveis socials.
Fins al 2015 hi ha previst crear 53.000 llocs de treball a
Catalunya. Una altra finalitat de la llei és l'atenció personal integral, propera i individualitzada: Tota persona o família que s'adreci als serveis socials tindrà un professional de referència, preferentment serà un treballador/a social, que s'encarregarà d'assabentar-se de la seva situació i coordinar els altres serveis que pugui necessitar en cada moment; sempre buscant el foment de l'autonomia personal, amb l'objectiu d'aconseguir que cada persona disposi dels mitjans necessaris per poder fer el seu projecte vital. La Llei manté la distinció dels serveis en bàsics i especialitzats. Els serveis socials bàsics són els que es troben al municipi, i garanteixen l'atenció més propera a la ciutadania. |
8) Integra la Llei de promoció de
l'autonomia personal. |
Durant el debat posterior a l'exposició de Rosa M. Ferrer, Pau Pérez va preguntar com s'aplicarà el pressupost i la diputada va comprometre's a esbrinar les partides d'aquest pressupost.