Entrevista
amb Rosa Maria Ferrer, 16/01/2008 Periodista i treballadora social, actual diputada de CpC al Parlament de Catalunya. És membre de CpC i coordinadora de la plataforma de Polítiques Socials de l'associació
El Parlament va aprovar la Llei de Serveis Socials el 3 d’octubre de 2007, per unanimitat. Què suposa aquesta llei?
Aquesta llei era llargament esperada i suposa una millora per als ciutadans i ciutadanes, entre altres coses, perquè atorga a tothom el dret d’accés als serveis socials i perquè incorpora la figura del professional de referència, que permet una atenció més individualitzada. També és un avanç que, en cas que hi hagi copagament de serveis, aquest s´ha de fer en funció de les rendes personals i no pas de les familiars.
Quins són els canvis respecte al que es feia fins ara en matèria de serveis socials?
A part dels que ja he anomenat, l’actual llei representa un gran avanç respecte a l’anterior del 1985, en incloure en el seu articulat una descripció detallada dels drets i deures de les persones destinatàries dels serveis socials. Hi ha altres aspectes a destacar, com el fet que es defineix la responsabilitat pública, així com l’aposta decidida per la descentralització dels serveis, amb la corresponsabilitat financera de la Generalitat de Catalunya. Una altra innovació és la introducció de la cartera de serveis com instrument i garantia d’accés a les prestacions garantides i alhora incorpora, en un annex, el Catàleg classificat de serveis i prestacions socials del Sistema Català de Serveis Socials. També per primera vegada hi ha un capítol dedicat als professionals.
La llei preveu la promoció de la participació ciutadana a l’hora de definir les necessitats socials i proposar solucions. Què pot aportar a partir d’ara la ciutadania (tercer sector) en el desenvolupament dels serveis socials?
La llei ja va ser molt participativa en la seva discussió i ara en la seva articulació, dedica tot un títol a la participació cívica i precisament considera que la forma habitual de participar en els diferents òrgans és mitjançant entitats associatives, i per tant també compten les del tercer sector.
Tenint en compte que hi ha serveis que es desenvolupen des d’entitats de voluntariat, quin tipus de suport tindran aquestes organitzacions?
La llei fa referència a les organitzacions de foment del voluntariat que actuen en el marc que estableix la legislació de la Generalitat, i els dóna la condició d’entitats col·laboradores de serveis socials.
Com conviuran la Llei de serveis socials amb la Llei de la Dependència del Congrés? Aquesta última envaeix competències de la Llei de serveis socials?
Doncs esperem que les lleis puguin conviure molt bé, ja que les prestacions en l’àmbit de l’atenció a la dependència i la vida autònoma s’integren en el Sistema Català de Serveis Socials. A Catalunya serà un sistema únic i integrat.
Una de les competències que atorga la llei al govern és l’aprovació de la cartera de serveis socials. Quins destacaria?
Bé, com tu dius la cartera de Serveis Socials ha de ser aprovada per un decret del Govern i amb una vigència de quatre anys. Realment em resulta molt difícil destacar-ne alguns, doncs tots els serveis, d’una manera o altra, suposen una millora de les condicions de vida de les persones o contribueixen a eliminar situacions d’injustícia social o afavoreixen la inclusió social.
El benestar de la ciutadania toca molts àmbits. Com es coordina aquesta transversalitat?
Precisament en aquet sentit anava una de les propostes que Ciutadans pel Canvi va fer a les bases de la llei i que aquesta recull en el capítol IV i proposa la creació del Consell de Coordinació de Benestar Social, que estarà integrat per representants dels ens locals i de la Generalitat. També cal una coordinació entre governs locals i Generalitat. Com s’articula i de quina manera col·laboren els diferents ens públics? La col·laboració, i per tant també la coordinació, haurà de ser molt estreta, ja que la llei dóna molta importància a la descentralització i al fet que l’atenció es faci des de la proximitat, actuant en l’àmbit més proper a les persones. Correspon a la Generalitat impulsar la col·laboració i la coordinació entre ella i els ens locals.
Segons la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya , la llei ha d’anar acompanyada d’un increment important dels recursos; només d’aquesta manera es podrà parlar de quart pilar del benestar, al nivell de l’educació, la salut i les pensions. Quina voluntat política hi ha de dotar els serveis socials d'un bon pressupost?
La Llei diu que l’aportació de la Generalitat als serveis socials bàsics l’ ha de fixar en els seus pressupostos i que no podrà ser inferior al 66% del seu cost. La previsió d’inversió està al voltant de 2000 M € fins l’any 2015.
Està previst desenvolupar properament altres lleis vinculades als serveis socials?
En aquests moments tenim a tràmit en el Parlament el projecte de llei dels Drets de les dones per a l’eradicació de la violència masclista. I en els objectius del Govern pel 2008 hi entra la llei d’acollida, la llei dels drets i les oportunitats de la infància i l’adolescència, el pacte nacional sobre la immigració i el desplegament parcial de la llei de suport a les famílies.
La catalana és la primera llei de serveis socials de totes les comunitats autònomes, o ja n'hi ha d'altres? Com se situa aquesta llei a nivell europeu?
Bé, totes les comunitats autònomes tenen lleis de Serveis Socials, igual que teníem a Catalunya l’aprovada en el 1985. Ara parlem de la nova llei que ha entrat en vigor aquest mes i que forma part de les anomenades lleis de Serveis Socials de “segona generació”. A més de Catalunya, segons les meves dades, sis Comunitats Autònomes més tenen ja segones lleis de Serveis Socials Astúries, Madrid, La Rioja, País Basc, Valencia i Galícia ) i em consta que a Galícia ja s’ha presentat l’avantprojecte de la tercera llei. Quant a Europa, es pot dir, en una primera aproximació, que hi ha models diferents, en general als països del sud predominen lleis més “assistencialistes” i al Nord tenen models de “protecció”. A Alemanya les prestacions per a les persones dependents les cobreix el sistema de seguretat social.
Entrevista realitzada el 15 de gener de 2008