Agenda setmanal de CpC

SALUDEM

» La notícia que la majoria dels catalans i catalanes defensen una organització federal de l'Estat. [+] info

» L'aprovació, al Parlament de Catalunya, del projecte de llei del llibre segon del codi civil, que aborda una profunda adaptació de la legislació als canvis que s'han produït a la societat i a les característiques de les famílies actuals.

L'APUNT

DADES RECENTS QUE ENS CONFIRMEN EL RUMB
.

1. La meitat dels catalans són federalistes. Segons l’enquesta de GESOP publicada per El Periódico, el 47 % dels catalans volen per a Catalunya més autogovern en una Espanya federal. Gran notícia, que per altra banda tampoc ens hauria de sorprendre excessivament. Cal ser conseqüents, tanmateix, amb aquesta realitat. Hi ha dues maneres de fer l’Espanya federal: o bé interpretar federalment l’actual Constitució; o bé reformar la Constitució per fer-la federal del tot, sense ambigüitats i que no se’n pugui fer una interpretació anti-federal. La història de l’Estatut ens ha demostrat que interpretar federalment aquesta Constitució sembla una missió impossible. Més impossible –al nostre entendre- que treballar per una reforma federal de la Constitució.

2. La unitat catalana al Congrés es va demostrar impossible. Volem que les propostes de defensa de l’Estatut al Congrés dels Diputats siguin propostes guanyadores. No anem a Madrid a defensar l’Estatut per perdre. Fins aquí d’acord. Quan la unitat entre els partits catalans a l’hora de defensar l’Estatut al Congrés i el PSOE sembla impossible, té sentit pactar amb el PSOE si això ens permet guanyar la votació. Tanmateix, la proposta de resolució que van pactar el PSC i el PSOE en reivindicació de l’Estatut i en denúncia de la sentència, per al debat sobre “el estado de la Nación”, també va perdre, tal i com hauria perdut una resolució pactada entre els quatre partits catalanistes que havien salvat la unitat el divendres anterior al Parlament, però que no hagués comptat amb el suport del PSOE. Posats a perdre, no hauria estat millor reproduir al Congrés, dimarts passat, la mateixa unitat que es va produir al Parlament el divendres anterior? No hauria estat millor per reforçar l’estratègia de fermesa i valentia que està protagonitzant el president de la Generalitat des del dia mateix de la sentència (ens referim a la declaració institucional immediatament posterior a la sentència, al seu paper central en la manifestació de rebuig, al seu extraordinari discurs en el Ple monogràfic de divendres passat al Parlament, etc.)?

3. Duran vol endurir la reforma laboral. La dreta està mostrant les seves cartes: el portaveu del grup de CiU al Congrés ja ha manifestat públicament que només donarà suport a la reforma laboral si el govern l’endureix: si als aturats que cobren subsidi se’ls imposen més condicions per a cobrar-lo, entre d’altres. Què estem dient? Pretenem fer dels aturats els responsables de la situació del nostre mercat de treball? Ara resultarà que l’atur no és conseqüència d’una crisi econòmica. Ara resultarà que els mercats financers –sobre els quals el senyor Duran fa temps que no diu res- no han estat els responsables d’una crisi mundial. Ara resultarà que la prioritat és perseguir els aturats i no regular uns mercats financers que especulen a cor què vols amb el nostre deute públic. Però el discurs de la dreta en temps de crisi no assenyala només als aturats. També apunta als immigrants. Burka, reagrupament familiar... escoltin atentament els líders de CiU quan parlen d’aquests temes, ara que s’acosten temps pre-electorals. Ja ho saben: endurir la reforma laboral, endurir la política d’immigració... això és tot el que se li ocorre a la dreta- no ens hauria de sorprendre gaire, d’altra banda- per a fer front a la crisi.

4. Coda. A les eleccions de la tardor, decidirem sobre tot això. Decidirem sobre el futur de Catalunya: nosaltres apostem clarament i decididament pel federalisme, almenys fins que Espanya no ens indiqui de manera irreversible que l’avenç de la via federal es impossible. Però decidirem de quina manera volem gestionar la sortida de la crisi. Sembla que uns volen carregar totes les culpes sobre els aturats i els immigrants: bocs expiatoris. Uns altres diem alt i fort: volem aprendre les lliçons de la crisi. Està clar que des dels governs nacionals és molt difícil –per no dir impossible- suportar la pressió dels mercats financers. Per això, encara que hi hagi governants d’esquerres, les seves mesures per gestionar la crisi (el dèficit públic) no ho semblen gaire. Només des d’un govern europeu fort (i progressista, és clar!) i no des de 27 governs majoritàriament conservadors es pot donar amb mínimes la batalla als mercats financers -tal i com Obama ho està fent, per cert-. Volem una harmonització fiscal a escala europea per pagar la factura de la crisi de manera justa, per gravar el capital. Volem una reforma financera perquè la crisi no es pugui repetir, perquè la irresponsabilitat i l’amor a l’especulació del món financer no esberli el nostre pacte social construït de manera laboriosa i pacient durant dècades. Volem un govern econòmic europeu democràticament legitimat i un Tresor europeu, per coordinar millor tant els pressupostos com el deute dels Estats membres. Només així l’euro pot sobreviure amb garanties de futur. Cal fer la Unió Política a Europa, per poder fer polítiques progressistes.

Uns proposen un replegament nacionalista a casa, però això va de la mà de la gestió conservadora –injusta!- de la crisi. Uns volem socialisme i federalisme per fer justícia. Federalisme a Espanya per fer justícia a la Catalunya nació. Federalisme a Europa per tal que un govern econòmic europeu -democràticament legitimat- doni aquelles batalles per la reforma real del capitalisme i ens preservi les conquestes socials que ens defineixen com a civilització.
..

Toni Comín, membre de la Junta Rectora de CpC

DESTAQUEM

DIPLOMA DE POSTGRAU